Cartes

Jordi Pausas parís

La notícia ha fet la volta al món: «S'ha trobat un pèl de Leonardo» -de fet, un manyoc de cabells-, el qual ha estat mostrat per primera vegada en una roda de premsa a Vinci (Itàlia), el poble on Leonardo va nèixer el 15 d'abril del 1452, per tal de commemorar la seva mort esdevinguda el 2 de maig del 1519 al castell d'Amboise (França), on visqué els seus darrers anys protegit pel rei Francesc I. El que és considerat el geni universal del Renaixement fou alhora científic, enginyer, inventor, anatomista, pintor, escultor, arquitecte, urbanista, naturalista, músic, poeta, filòsof i escriptor. En el seu llibre El tractat de la pintura (Libro di Pittura), que és reeditat arreu del món, s'hi recullen -descrites amb brevetat i concisió- les seves agudes observacions i consells que -generació rere generació- han obert els ulls a tots aquells que han volgut professionalitzar-se en el camp de les arts plàstiques. Evidenment -no podia ser altrament, ai!- l'observació de Leonardo que entre les taques d'humitat de les parets s'hi poden entreveure figures humanes i d'animals és menystinguda -«superada»- pels grafistes abstractes, que es desviuen per esborrar d'entre els seus gargots i esoterismes abstractes qualsevol element susceptible de ser interpretat com a figuratiu. És per això que Josep Pla, tot observant els alts i baixos del món de la cultura, citava les paraules de Montaigne: «La vie est ondoyante»...

Millorem les parades d'autobús

Anna Escaño i Rodriguez girona

Fa anys que utilitzo l'autobús de Girona per desplaçar-me per la ciutat. Trobo que és una opció que respecta el medi ambient, ajuda a l'hora d'evitar embussos i a més és molt barat i puntual. Així doncs sembla la millor elecció. El problema es dona en un dia plujós, ja que malgrat que hi ha parades cobertes n'hi ha moltes que no tenen cap mena de protecció contra la pluja.

Considero que s'hauria de fer una inversió per tal de cobrir la majoria de parades, per petites que siguin, ja que hi ha molta gent que depèn d'aquest transport i quan plou no tenen cap altra alternativa que esperar-se a dins d'alguna botiga o mullar-se. També considero que hi hauria d'haver algun lloc per seure perquè hi ha molta gent gran, dones embarassades, gent amb nens petits que s'han d'esperar a la parada drets.

Així doncs, tenint un transport amb tantes possibilitats com és un autobús públic i de qualitat, s'hauria de millorar per tal de potenciar-lo.

Sorolls inútils!

Quim Durall BANYOLES

Després de tota una vida torturat, i mal dormint, pels sorolls de les «petadores» (trets artificials i altres sons per espantar senglars dels camps), demano als nous polítics la prohibició absoluta de tot tipus de sorolls de «petadores» , a canvi de tanques i altres obstacles col·locats pels més pràctics, ecològics i respectuosos pagesos del medi ambient. Fins a les més petites pertorbacions em desperten. És com aquell que té una ferida sagnant i el més lleu frec l'altera i pertorba.

El mateix dir dels sorolls innecessaris que patim en la societat: des de les motos amb el tub d'escapament trucat als petards de festes i camps de tir, a la tele més que alta d'algun veí, o als altaveus d'alguns col·legis que bramen el que a ningú interessa.

Potser tot sigui necessari per encoratjar-nos a descobrir, d'una vegada, el planeta del Beneït Silenci, sense ensurts ni sobresalts i on la gent creixi de manera natural, d'acord amb el medi ambient, tan massacrat aquí a la Terra.