Als presidents republicans que van manar entre 1919 i 1929 als Estats Units -Warren Harding, Calvin Coolidge i Herbert C. Hoover- els va venir bé el conflicte entre la població rural i la societat urbana i atlàntica, on hi havia els tècnics i professionals, de formació i mentalitat cosmopolites, que exercien unes funcions directives que els allunyaven dels seus compatriotes de l'interior. Aquest és l'argument que, avui, segueix esgrimint Donald Trump contra les estructures de poder que, en la darrera campanya electoral, encarnava Hillary Clinton.
Tot i que fa un segle la pressió de la immigració era molt menor que en l'actualitat, els republicans es van valer de l'amenaça de les deportacions per combatre els elements sospitosos de radicalisme. Cent anys després, la possibilitat d'un càstig en forma d'expulsió plana sobre aquells que Trump considera una molèstia. A més, la desastrosa política econòmica, proteccionista i sense control del crèdit, va desembocar llavors en el crac del 29. Abans, la corrupció administrativa havia afavorit la prosperitat de les grans fortunes. Les innovacions tecnològiques havien duplicat la producció, especialment, en els béns de consum, la construcció i els automòbils. Massa paral·lelismes amb el desplegament de la quarta revolució industrial en mans de governants temeraris i ignorants.
