Tan important com l'optimisme i l'energia de la persona que intenta superar el mal tràngol d'una malaltia sobtada, imprevista, que trenca la teva vida, i t'emplaça davant d'una lluita constant, duríssima, per tirar endavant, és l'acompanyament de les persones que són al seu costat. Hi ha la superació de la persona afectada, i una lluita també molt gran del nucli familiar. En alguns hospitals, aquests familiars veuen com les tarifes del bar, la televisió de pagament o les màquines de vènding tenen uns preus exagerats, que afegeixen una ferida més, a una situació difícil.

Formen part dels greuges incomprensibles, feridors, que les famílies es troben, quan una de les seves persones estimades, emmalalteix. Per no parlar de l'odissea de trobar un aparcament gratuït, o els preus «competitius» del pàrquing de pagament. Vegin els tràmits complexos, lents, els requisits inacabables de la llei de dependència, a on no és estrany que passin mesos i mesos, i la persona sol·licitant pot morir sense beneficiar-se dels ajuts, que són tan necessaris. Per no parlar dels tràmits de les valoracions. Podem tenir una llei de dependència moderna, però sense els pressupostos per aplicar-la és com tenir una façana impressionant d'un edifici, i l'interior ple de runes.

En aquest apartat, més que mai, són necessaris tràmits exprés, rapidesa i solidaritat, perquè els ajuts siguin útils per a un col·lectiu que els necessita, i que alhora pot tenir un paper molt positiu en la societat, perquè la seva superació, la seva força i la seva lluita diària és un exemple que ha de commoure molta gent, capficada en batalles polítiques i personalistes, i poc en la realitat i necessitats més urgents de la ciutadania. Quan ens trobem bé, en plenitud, amb els petits grans problemes quotidians, no sabem la sort que tenim, en aquesta primavera convertida en estiu per les temperatures. A la manera dels romàntics, el somriure d'un nen, la força que et regala un petó i l'abraçada de la persona estimada, el paisatge confortable del dia a dia, són tresors que gaudim, sense donar-los cap importància. Valorem-los.