Fa uns dies vaig coincidir en un local de Barcelona amb dos antics directius de caixes catalanes. Van viure el moment més daurat del sector i també el seu enfonsament. Just ara fa una dècada, el sistema financer català estava a punt de saltar pels aires. La primavera de 2009 es creava el FROB i tant el regulador bancari com la Generalitat instaven les caixes amb més problemes a fusionar-se. Caixa Girona va optar inicialment per una fusió amb les caixes de Manlleu, Sabadell i Terrassa, que finalment va descartar. Les altres tres van seguir endavant amb el projecte Unnim, que no va poder sobreviure i va ser adjudicat al BBVA. Caixa Girona va acabar en mans de La Caixa.

L'endeutament irresponsable, la concessió de crèdits sense valorar la capacitat de retorn, el finançament de projectes només explicables per ingerències polítiques i, en certs casos, una gestió erràtica i falta de transparència, van acabar condemnant les caixes.

El pas dels actius de Caixa Girona a La Caixa sembla positiu pel que fa a l'activitat d'obra social. No obstant, Girona és avui una de les províncies que més oferta financera ha perdut l'última dècada: cinc entitats acaparen prop del 85% del mercat i el Banc d'Espanya alerta que l'elevada concentració pot afectar la competència.