L'any 2006 i la primera meitat del 2007 van ser escenari d'un fenomen mediàtic que omplia pàgines i més pàgines de les seccions d'economia de molts diaris generalistes i moltes més encara en els diaris especialitzats en temes d'economia i d'empresa. Van ser uns mesos de posada pels núvols d'una fórmula financera de promoció de nous hotels, traslladant al Mediterrani i les Canàries el sistema de cohotels que fa molts anys tenia èxit als Estats Units i al Carib.
Aquest sistema implica que inversors particulars o empresarials compren una o més habitacions d'un futur hotel, de la qual o les quals podran gaudir -si volen- durant un temps, generalment un mes, mentre la resta de temps -o tot- les habitacions són explotades per una empresa hotelera. Val a dir, tenir la copropietat d'una part -petita- d'un edifici hoteler. Es tracta d'un sistema diferent al de la multi-propietat o time-sharing del qual la diferència radica en el fet que en els cohotels el propietari ho és d'un objecte físicament tangible, mentre que en la propietat compartida només es limita al dret a utilitzar un apartament o habitació d'un immoble durant un període de temps.
Com he dit, fa dotze anys els cohotels eren en boca dels empresaris hotelers amb més hotels i també d'empreses de transaccions immobiliàries multinacionals. Va haver-hi jornades amb la participació de moltes figures dels dos sectors. Però vet aquí que un any després, el 2007, va sorgir la crisi financera als Estats Units, que va esclatar el 2008 i es va estendre arreu. I aquella suposada fórmula meravellosa d'expansió de les cadenes hoteleres, sobretot les de les Illes, va quedar silenciada i suposadament paralitzada.
Ara, més de deu anys després, i quan sembla que part de l'economia d'aquí recupera el creixement, m'ha vingut al cap l'interrogant sobre què ha estat d'aquelles propostes que abans de la crisi semblaven ser la panacea per a moltes empreses. He repassat el meu arxiu i com que gairebé no he trobat res publicat al llarg dels deu anys he cercat a internet. I les poques referències posteriors a la crisi que he pogut trobar sobre els cohotels són una entrevista a un notari i un article especialitzat en temes legals.
No he pogut, doncs, evitar una reflexió sobre la fragilitat que poden arribar a tenir certes coses que en un moment donat protagonitzen la informació i l'opinió. Tots aquells destacats empresaris hotelers que advocaven i pronosticaven que els cohotels eren un nou mannà per al seu sector i els representants de consultores, promotores immobiliàries i intermediàries multinacionals sembla que no han dit res al llarg dels deu anys darrers. I, acabo: un altre interrogant que em faig és si reviurà ara la fórmula dels cohotels.
