Cartes

Jordi Badia Sendra Igualada

La visita a Torroella de Montgrí, capital del Baix Empordà, és una experiència molt plaent, per la vitalitat cultural d'aquesta vila mil·lenària i l'entorn magnífic de riu i platja.

Cadascú trobarà el seu racó preferit a la vila, d'entre museus, palaus gòtics, carrerons i places ben endreçades. Torroella va ser, a més, el bressol de la sardana amb Vicenç Bou i més músics, amb la cobla orquestra Montgrins...

La llarga història de Torroella està farcida de conflictes, ja que és terra de frontera, de pas, d'entrada de pirates.

Un exemple recent és la «guerra de l'arròs». A finals del segle XIX, la prohibició del seu conreu enfrontà els vilatans amb els se­nyors i nobles que no volien aquest conreu, a remolc d'interessos polítics. Finalment, a la primeria del segle XX s'aixecà el veto i l'arròs de Pals ha esdevingut cèlebre. Torroella ha lluitat des de sempre també per mantenir la bellesa del seu entorn de riu i mar, atacada darrerament per interessos espuris.

Al nostre país moltes vegades el turisme de platja treu protagonisme a les viles interiors de mode injust.

Molt a prop, es troba la meravella natural de l'Estartit i les Illes Medes, que depèn també de Torroella. Aquí venen les bones i males notícies. Hi ha tres parcs naturals, Illes Medes, Montgrí i Baix Ter, unificats. Són ben justificats per la bellesa de l'entorn. Cal afegir-hi la nova zona humida de Les Plateres. En el capítol negatiu, no entenem com no s'ha preservat prou bé l'Estartit, un dels pobles pescadors més importants el 1900. L'aigua envaeix el poble els dies de temporal i n'inunda una bona part. Crec que això pot tenir solució, però de moment no s'ha trobat.

Sembla que l'afany constructor costa molt d'aturar i malmet la costa. L'alarma va saltar fa poc amb més motiu a Pals; l'Ajuntament planejava construir-hi més del triple dels habitatges previstos. Tenim sort que han aparegut les ONGs Sos Costa Brava i Salvem Platja de Pals i d'altres. Si ningú es mobilitza anem cap al desastre.

Durant molts anys s'ha donat màniga ampla als grans inversors nacionals i estrangers perquè facin i desfacin la costa i tallin els boscos, i ha arribat el moment de no retorn. Cal frenar aquesta sagnia accelerada, cal ser conscients del cost que també pagarem de la butxaca per les mesures que caldrà prendre per frenar les destrosses dels passejos i pobles costers degut al canvi climàtic (tributaris alhora de la construcció abusiva davant de mar). Les iniciatives que s'estan prenent a aquesta àrea de la Costa Brava, cal que s'estenguin arreu. Ens hi juguem massa per no parar-hi atenció.

Indignant Fontajau i els turistes

Joan Pau Andreu Rouch Girona

Indignat per veure com la regidora de Turisme i el consistori poden refermar-se en deixar els autobusos descarregant turistes a Fontajau, amb un mínim de 30 minuts sota la pluja, el fang dels camins estrets de la Devesa i un pont tan estrtet en el qual dues persones es creuen amb dificultats.

Quina barra, quina poca caritat envers uns avis que venen, visiten, compren i se'n van. Quin mal! Vergonya hauríeu de tenir, i si fossin els vostres avis?