Vist el que hem vist a les darreres jornades, doncs només ens queda això: apel·lar a l'orgull gironí per evitar el temut descens a Segona del Girona FC. L'orgull gironí sembla que pot ser l'únic que pot servir i aquest orgull l'han d'exhibir els jugadors al camp, i no tots ho fan. Amb això no dic que no tinguin prou professionalitat o vàlua futbolística, però sincerament ho penso i crec que molta gent també. L'orgull gironí no l'expressen tots els jugadors de manera igual. L'afició per descomptat que ho ha demostrat. Ara, en aquestes dues jornades que resten -esperem que diumenge ja no sigui l'última oportunitat- només queda treure-ho endavant amb aquesta confiança a l'orgull. Res està fet i tot està per fer encara. Cal aprofitar fins al darrer segon que hi hagi i tenir permanentment al cap el record del que va costar arribar fins on s'ha arribat. I el que costa tornar-hi a arribar. Ja ho vaig dir fa unes setmanes. És més fàcil mantenir-se que no pas arribar-hi. Després ja vindrà el moment de fer una autocrítica a tots els nivells, tant des de la direcció de club com des de la part tècnica. Ara no seria el moment just. Si tots plegats hi posem aquest orgull gironí segurament es podrà sortir d'aquesta situació tan negativa i angoixant. Si no, insisteixo, sempre ens quedarà l'orgull gironí exhibit.
