El problema no consisteix en què cada vegada ens creiem més les notícies falses, sinó que cada vegada ens costa més de creure'ns les veritables. La sorpresa no sorgeix avui per una sobtada allau de falsedats intoxicadores, sinó per l'escàndol fingit de les persones que als cinquanta anys han descobert que el món ens enganya, una gesta equivalent a iniciar-se en el sexe a la mateixa edat.

Vaig adquirir aquesta cabalosa formació intel·lectual amb motiu de l'entrevista a un senyor francès, el qual va adquirir sobtada notorietat televisiva quant a compatriota de Notre Dame, que en aquells moments cremava per diversos costats. El gal compungit va iniciar la seva evocació catedralícia amb una constatació desoladora, «al principi vam pensar que la notícia de l'incendi era un fake». I després va venir la decepció de la falsa mentida, perquè del discurs es desprenia que un foc follet hagués permès investigar els culpables de la falsedat, acusar-los d'un delicte d'odi a la religió, cremar a la foguera digital, concloure que el món s'estimba cap a la fallida moral. Aquestes extraordinàries reflexions, dignes de Baudrillard, queden anul·lades quan resulta que una simple burilla ha calat en una estructura d'alzina.

La tragèdia real de Notre-Dame, a substituir per la catàstrofe quinzenal que sacseja el planeta, no podrà igualar mai el somni de dibuixos animats d'un fake. De fet, el francès va emmudir després de consignar la frustració per no tractar-se d'una notícia falsa. Igual que els seus contemporanis, havia perdut la capacitat de respondre a la realitat. Els incendis i conspiracions falsejats intensifiquen l'experiència humana, ens concedeixen la capacitat d'intervenir davant de la fatalitat. Al cap i a la fi, aixecar-se cada matí amb una resta d'energia és el major fake que pugui imaginar-se sense la intervenció de Putin. Els universos paral·lels existeixen, i es troben en aquest.