Per què són tan poc intel·ligents els polítics?
JOSEP MARIA BOSCH GIRONA
Vagi per endavant que em refereixo als polítics en general€ amb honrosíssimes excepcions. Vegem-ne uns exemples:
El periodista del seu diari Albert Soler (qui si no?) feia una entrevista al candidat del PP per Girona que afortunadament no va sortit elegit. Doncs bé, el tristament famós Sergio Santamaría deia una sèrie de barbaritats€ per acabar assenyalant que no entenia per què molta gent havia deixat de saludar-lo i que, fins i tot, quan el veien per un costat del carrer, anaven a l'altre costat per tal d'evitar-lo. Bé, doncs, jo recordaria al senyor S. S. que ell va tacar l'honor del Parlament de Catalunya fent-hi el discurs més xenòfob que es recorda. També li recordaria que, a causa d'això mateix, el seu propi partit, el PP, es va avergonyir d'ell i el va tenir en un racó durant molts mesos i que, fins arribar Pablo Casado amb la seva bel·ligerància i les seves males arts, ningú el va treure del racó. Li pregaria que es fes la pregunta següent: per què no li passa el mateix a la Concepció Veray, que és del mateix partit, té la mateixa ideologia i els mateixos fonamentalismes? Jo li responc: perquè per damunt d'ideologies, la Concepció és una bona persona, cosa que ell no pot dir.
Com pot Pablo Casado passar de l'extrema dreta al centredreta, en menys d'un mes? Què es creu, que els votants som ximples com ells? Com pot passar, en quatre dies, d'oferir als ultres de VOX entrar en un possible govern a titllar-los, ara, d'extrema dreta? Com es poden canviar de camisa entre ells, passant d'un partit a un altre en qüestió d'hores?
Tant de bo en el futur canviessin la seva actuació i passessin a fer propostes per millorar el país, dialoguessin entre ells i, sobretot, es posessin en el lloc dels administrats i s'esforcessin per entendre els nostres problemes.
És l'hora del PSC
lluís victoria i montoto girona
No és fàcil escriure aquesta carta ja que vinc de Convergència Democràtica de Catalunya, militant històric des de 1980 i fundador de la Joventut Nacionalista de Catalunya, juntament amb Carles Puigdemont. També l'any 1980 a Platja d'Aro.
Després de reflexionar molt, penso que la millor opció política que tenim a Catalunya per resoldre els problemes de la gent i intentar trobar una solució al procés independentista és el PSC.
Ja sabem que no existeix el partit polític perfecte. El PSC és un partit històric amb molta experiència en política municipal, és molt catalanista, progressista, moderat, de centreesquerra i amb valors de justícia social.
I en àmbit de l'Estat és l'únic que vol un diàleg sincer i creïble per trobar una solució a la crisi territorial.
A més, té líders com el diputat Marc Lamuà, que em mereix tota la confiança.
Mal servei a la DGT
Maria SALIP CALVO GIRONA
Voldria expressar públicament el mal servei a la Direcció General de Trànsit.
1. No faciliten la petició de cita prèvia, només es pot fer per correu electrònic.
2. Demora en l'obtenció de cita, en aquet cas petició el 23 de març i obtenció de cita per al 2 de maig.
3. Llarga espera, la cita era a les 10 del matí i van atendre a les 11.45 h. Dels cinc taulells només tres funcionaven. La senyora que va atendre va solucionar el problema a mitges, ja que ens va adreçar a la ITV per aconseguir uns papers i resulta que els de la ITV van dir que aquets papers eren cosa de la DGT. El meu marit es va atrevir a presentar-se sense cita prèvia i sort de l'encarregat de seguretat que en explicar-li el problema va permetre poder accedir a la senyora que ens va atendre la primera vegada i va resoldre el tema disculpant-se per l'error.
En resum: manca personal i recursos com en la Sanitat i Educació, i sobren polítics que esdevenen el pitjor problema de la nostra societat.
Toc de consolidació i evitar les postures extremes
JOAN JANOHER I SADURNÍ Vulpellac
Només un suggeriment al candidat presidencial Sánchez: per quan les urnes han fet possible desbancar els partits dretans. Un avenç útil per a la societat espanyola, en què la disposició del poder pot caure als tentacles dels partits oponents, amb l'intent d'aconseguir desestabilitzar, amb amenaces i enganys el que la majoria de ciutadans va avalar a les urnes el 28-A. La conseqüència de les actituds manifestes que pretenen forçar no haurien d'afeblir la potestat guanyadora del partit més votat. Tinguin en compte l'empenta dels voltors de torn; aquests romandran pendents de les decisions previstes per governar. Són carronyers.
Un nou govern esperançador ha de donar la imatge necessària per enfortir les institucions procurant de restablir els drets fonamentals que s'han quedat a la cuneta després de la nefasta transició del 78. Les envestides dialèctiques que sonen no són pas música celestial, més aviat tot el contrari. Faran fressa per sotmetre el nou govern a les seves imposicions que els caracteritzen, per les xenofòbies reconegudes. Evitin, doncs, de caure als paranys imminents que s'estan forjant. Tota la pressió recaurà a recursos impropis d'una societat democràtica, on el seu lema continuarà essent la consigna de l'odi envers Catalunya. Cal evitar-ho i ser conseqüents.
