12 de maig de 2019
12.05.2019
Diari de Girona

La Dependència catalana, al calaix

12.05.2019 | 06:00
La Dependència catalana, al calaix

El Diari de Girona publicava a finals de gener les dades sobre la Dependència a Girona fetes públiques per la Conselleria de Treball, Afers Socials i Famílies. Fa pocs dies, el president de l'Observatori Estatal de Dependència, José Manuel Ramírez, compareixia al Parlament de Catalunya per donar a conèixer l'evolució d'aquestes da­des, amb uns resultats que haurien de fer reaccionar qualsevol responsable polític.
La situació és realment greu i pocs esforços veiem per part del Govern de Torra i dels seus gestors socials, Esquerra Republicana. Catalunya manté des de 2015 la mateixa llista d'espera, 74.000 persones, i incrementa el nombre de persones pendents de valorar en 23.600. La situació de la dependència no ve d'ara. A les brutals retallades del Partit Popular, s'uneixen els 4.134 milions d'euros retallats en despesa social per la Generalitat en els darrers 8 anys, liderant el rànquing espanyol.
Catalunya és la comunitat que menys beneficiaris ha incorporat percentualment al sistema de dependència des de 2015. També lidera la taxa de desatesos: tres de cada deu persones que tenen dret reconegut no reben el servei, una de cada tres per­sones en llista d'espera és catalana i al ritme actual necessitarem 90 anys per posar-la a zero. En el cas de Girona, i amb dades de la Generalitat, cada dos dies mor una persona sense la seva prestació: només un de cada quatre sol·licitants gironins reben la seva prestació a la qual tenen dret.
La manca de finançament de la Dependència per part de l'Estat afecta totes les comunitats autònomes, que actualment paguen 8 de cada 10 euros del cost total de la llei, però no totes han reaccionat de la mateixa manera. Castella-la Manxa, la Comunitat Valenciana o les Illes Balears, amb una situació pressupostària molt similar a la catalana, han reduït els temps d'espera en un 70%, liderant l'increment de persones ateses, fent partícips els ajuntaments, destinant els recursos necessaris, i simplificant la burocràcia de cara al ciutadà. Catalunya no ho ha fet.
Els frustrats pressupostos generals de l'Estat de 2019 destinaven més de 515 milions d'euros per refinançar la llei. Els partits independentistes, Ciutadans i PP van dir «no» a la seva tramitació. A la pràctica, van dir «no» a 59 milions d'euros més per a Catalunya. Dit d'una altra manera: 9.000 persones haurien estat ateses i s'haurien generat prop de 2.000 nous llocs de treball. Tot i això, el Govern de l'Estat ha aconseguit que 180.000 cuidadores no professionals tornin a cotitzar a la Seguretat Social.
Per la seva banda, l'únic gest a aquesta dramàtica situació el va anunciar el conseller El Homrani al mes de febrer, anunciant un pla de xoc per reduir les llistes d'es­pera, que a la pràctica reduirà només dos mesos del total del temps d'espera en tres comarques catalanes, cap d'elles gironina.
Esquerra s'ha mimetitzat amb la dreta catalana. Des de que els republicans controlen la caixa de la Generalitat, no se'ls co­neix cap política redistributiva, ni tan sols la Renda Garantida de Ciutadania, al contrari. Voten en contra d'una reforma fiscal on pagui més qui més té, mantenen les taxes universitàries més altes d'Espa­nya, incrementen les llistes d'espera a la sanitat pública, prorroguen els pressupostos de la Generalitat de fa tres anys i voten contràriament 2.200 milions d'euros dels pressupostos generals de l'Estat. Un escenari poc engrescador per aquells que continuen esperant que es faci efectiu el pagament de la prestació que ja tenen reconeguda per llei.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook
L'últim El més llegit