El dietari

ERC està experimentant una metamorfosi tan intensa com la de Gregor Samsa. S'està convertint en la nova Convergència de Catalunya o en un nou PNB català. Vol reprendre el camí de «la construcció nacional» de Jordi Pujol i anar eixamplant la base del vot independentista fins convertir-lo en majoritari.

Sense calendaris ni cuita. Fins i tot alcaldes i regidors d'ERC, inductors en el passat més recent del «tenim pressa», ara aposten per la doctrina Junqueras, que té molt o tot d'apostòlica, i que consisteix en el sacrifici i la persistència eterna.

Una estratègia que té un risc evident, com ara que un dia es mirin al mirall i no es reconeguin com el partit d'esquerres que van remuntar i salvar del decés Carod i Puigcercós. O pitjor encara, que acabin dictant el que toca i el que no toca.

DIumenge · Fases finals

L'Uni s'ha proclamat campió de Lliga, després d'un immens partit de les jugadores de l'equip gironí, que s'ha pogut seguir en directe per dues cadenes de televisió públiques o directament a Fontajau, que presentava l'aspecte d'èpoques ACB a Girona.

L'esport femení avança en popularitat perquè pot ser un espectacle tan entretingut o avorrit com el masculí. Només calia que els mitjans el rescatessin de la furtivitat on l'han relegat sempre. Ara només falta que l'atenció mediàtica i popular vagi més enllà de les fases finals.

Dilluns · L'arquebisbe Planellas

Quan irrompen bisbes o capellans de la dreta profunda sermonejant barbaritats falangistes, el seu poderós cosmos polític i mediàtic ho defensa ventant la llibertat. En canvi, si es nomena un arquebisbe català, immediatament es fan campanyes d'assetjament.

Ha passat amb mossèn Joan Planellas, nomenat pel Papa nou arquebisbe de Tarragona. La dreta acusa el gironí de separatista. L'acusen d'haver permès penjar una estelada a la parròquia de Jafre, on resideix la família reial de Tabàrnia. Planella va explicar que la majoria del poble ho va demanar. Fins i tot ha sortit el fundador de VOX, Alejo Vidal-Quadras, a anunciar que no marcarà la casella de l'Església a la declaració per protestar contra aquest nomenament.

Titllar de radical separatista un pastor cristià és francament extravagant. A aquest procés se'l pot acusar de moltes coses, però sobretot de donar protagonisme i popularitat a tot tipus de pertorbats.

Dimarts · Absentisme laboral

En un mes els sindicats han conegut l'acomiadament de tres treballadors per absentisme a Girona. Des de que fa set anys el PP va aprovar la reforma laboral que ho facilita, són els primers casos que arriben als sindicats.

Sense conèixer els casos en detall, el problema de l'absentisme mai és unilateral. No és només un treballador vago, sinó que també pot ser una empresa gasiva; no és només un treballador pocavergonya, sinó que també pot ser una empresa abusiva.

El problema de l'absentisme, que és innegable en alguns oficis, és qui i com es jutja.

DImecres · Lliçó del perdedor

Una noia de la generació winner del Barça ha anat a dormir en estat catatònic i es desperta muda. És incapaç d'articular una sola paraula. No ha metabolitzat que un equip que ha vist vèncer tota la vida, hagi estat liquidat per una mena d'Harmageddon futbolístic. No serveix explicar-li el genuí ADN culer, que fins fa 30 anys era un club molt desgraciat. La noia continua muda i enfadada amb el món. Només articular paraules soltes per renegar.

No m'imagino si fos de l'Espanyol, el Girona, o clubs similars, que perden més que guanyen i que les seves aspiracions no van més enllà d'intentar no baixar de categoria.

Competir per sobreviure és una bona lliçó de vida, però en futbol és un concepte molt dissortat. Perdre no és cap lliçó, és una fatalitat.

Dijous · S'ha suïcidat

S'ha suïcidat. S'ha penjat. No dic el nom ni el càrrec que va ocupar perquè no sé si ell hauria volgut que transcendís. És trist. Molt trist. Sempre que havia parlat amb ell, mostrava un permanent somriure despert. Feia molt temps que no hi coincidia.

El suïcidi és el darrer acte de llibertat d'una persona, i no pas de covardia, com erròniament es repeteix per part d'aquells que no entenen aquest pas que, efectivament, en molts casos és evitable, però sota cap concepte condemnable, com hem fet durant segles inspirats per la tradició cristiana, que fins i tot va expulsar els suïcides dels seus cementiris, relegant-los a nínxols ateus.

La dimensió del problema dels suïcidis és pandèmic. A Catalunya, l'any 2017, 489 persones van decidir matar-se. Això vol dir nou suïcidis cada setmana. Moltes més persones que les 256 que van morir a Catalunya l'any 2018 per accident de trànsit, per les quals i com és lògic, hem destinat hores i hores a parlar-ne, i recusos per combatre-ho.

És l'hora que es comenci a parlar sense tabús del suïcidi. Només així es podran frenar els que són evitables per no haver de preguntar-nos, com avui, si es podria haver evitat? Sí, un suïcidi.

Divendres · El poder d'una vaga

Si teniu una reclamació laboral, només cal que espereu el moment oportú per aflorar-la i pressionar. D'això en saben, i molt, els escombriaires de Girona, que any rere any esperen Temps de flors per esgarrapar el que sigui amb l'amenaça de convertir els carrers en un podrimener, com ja han fet en reiterades ocasions.

I si coincideix en campanya electoral, l'èxit està garantit, com ha passat avui amb aquesta vaga que ha durat poques hores.

Chapeau per ells que tenen el dret i la força per fer-ho, però malament per aquests ajuntaments que mostren les seves debilitats i senyalen el camí a seguir per a qualsevol reclamació, sigui justa o sigui abusiva.