El dilluns 6 de maig era fet públic l'informe elaborat conjuntament per l'OIT i la Fundació Europea per a la millora de les condicions de vida i de treball (Eurofound) sobre les condicions de treball en un àmbit geogràfic que abasta 1.200 milions de persones treballadores arreu del món, amb inclusió d'Estats europeus, americans i asiàtics. L'informe analitza les següents set dimensions de la qualitat de la feina: l'entorn físic, la intensitat del treball, la qualitat del temps de treball, l'entorn social, les competències i l'evolució, les perspectives i els ingressos. Es posen de manifest les importants diferències existents si s'analitza la perspectiva global, però al mateix temps s'emfasitzen les similituds existents i que posen en relleu la necessitat d'actuar de la manera més ràpida i eficaç possible per corregir els defectes que afecten de manera negativa la qualitat de la feina de moltes persones, amb especial preocupació per la població treballadora femenina, joves i migrants.

Quines són les dades més rellevants que es poden extreure de l'ampli informe? Amb una valoració òbviament subjectiva, ja que pot posar-se l'accent amb més o menys intensitat en els continguts dels diversos apartats, destacaria les següents:

- Els ritmes intensos de treball i amb terminis molt ajustats respecte a la seva realització, que afecten un percentatge que oscil·la entre el 33 i el 50%. Més concretament l'extrema flexibilitat, que provoca situacions d'estrès laboral importants per a una part no menyspreable de la població treballadora, es posa de manifest quan es calcula en un percentatge de prop del 15% el dels que afirmen que les modificacions són anunciades pràcticament sense antelació o a tot estirar un dia abans.

- El nombre d'hores treballades que supera les 48 per setmana (ens recordem de la importància històrica de la reivindicació de la jornada de 40 hores setmanals?) arriba al 40% a la Xina i Corea, i fins i tot arriba al 60% a Turquia, semblant llavors de molta menor importància (encara que indubtablement la té per la seva estreta relació amb la seguretat i salut en el treball i la prevenció de riscos laborals) que aquest percentatge sigui «només» el 15% en els Estats de la Unió Europea. Més encara, sumant tant les hores remunerades com les que es realitzen en l'àmbit familiar i que no apareixen a les estadístiques com a temps de treball, es comprova (jo diria que simplement es reafirma) a escala mundial que les dones treballen durant més hores que els homes.

- Un aspecte que cal valorar positivament és la dada d'un nombre important de persones enquestades que són del parer que presten els seus serveis en un «entorn laboral comprensiu» i que consideren acceptables i adequades les relacions amb els seus superiors i els companys i companyes de treball. No obstant això, no deixa de ser especialment preocupant la dada global, superada en diversos estats, que fins a un 12% de les persones treballadores «pateixen insults, conductes humiliants, intimidacions, conductes no desitjades de naturalesa sexual o assetjament sexual».

- Avança, és una altra dada positiva, el nombre dels que afirmen que disposen de marge d'autonomia en la realització del seu treball i en decisions que l'afecten, amb les lògiques diferències entre els Estats i en les quals influeixen la preparació i el coneixement de les persones treballadores i l'entorn empresarial en què poden desenvolupar plenament les seves aptituds; diferències que certament són rellevants si ens fixem, per exemple, en la dada dels EUA, UE i Uruguai (entre 72- 84%) i la comparem amb el de la Xina (55%) o Corea (32%).

- Res de nou sota el sol respecte a la diferència de tracte entre dones i homes pel que fa a la remuneració salarial; és a dir, i amb els matisos propis de cada realitat econòmica i social, les dones guanyen menys que els homes i tenen més presència en l'extrem inferior de distribució dels ingressos. També és menor, en termes globals, la qualitat de la feina per a les dones, posant-se l'accent en el fet que això deriva de les múltiples interaccions entre les realitats socials i els marcs normatius vigents, com ara «els sistemes de benestar i familiar, les estructures del mercat laboral, els tipus de vides centrats en el gènere i la ­divisió del treball remunerat i no remunerat».

- És preocupant la inseguretat laboral que pateixen molts treballadors i treballadores, com a conseqüència de la seva situació precària en el mercat de treball, ja sigui per tenir contractes de durada determinada, bé per estar ocupats en l'economia informal, bé per treballar en sectors i/o llocs de treball que es veuen especialment afectats pel canvi tecnològic i el desenvolupament accelerat de la digitalització. Aquesta situació no afecta només els Estats amb menor desenvolupament de la seva normativa laboral amb vista a protegir les persones afectades, sinó que també té lloc, a títol d'exemple, entre prop d'un 16% dels que treballen a la UE que tenen por de perdre el seu lloc de treball en una perspectiva de pocs mesos, si bé és més preocupant, al meu parer, la inseguretat manifestada per prop d'un 30% que afirmen estar treballant «en un treball sense perspectives de carrera».

Però també podem veure l'ampolla mig plena si fem cas a una dada molt més positiva i esperançadora per seguir avançant en la millora de la qualitat de la feina, com és que entre un 30 i un 60% de les persones enquestades van afirmar que el seu lloc de treball oferia perspectives de desenvolupament de la seva carrera professional.

- Finalment, la setmana (cinc dies de treball) i l'horari «anglès» (de 9 a 17 hores, més o menys) no sembla per descomptat predominant a escala mundial si hem de fer cas a les dades de l'informe, tot i la reducció progressiva del temps de treball experimentada des dels albors del naixement de la normativa laboral i de protecció social. N'hi ha prou aquí únicament amb assenyalar que l'informe ressalta que més de la meitat de les persones treballadores treballen els dissabtes, i que prop d'un terç ho fa el diumenge; o més, que en els països examinats, entre un 10 i un 40% presten els seus serveis en treball a torns o horari nocturn; o fins i tot que un descans inferior a les 11 hores entre dues jornades de treball «no és inusual». També la diferència entre temps de treball i temps de vida personal sembla allunyar-se molt dels patrons desitjats per gran part del món laboral, ja que no menys del 25% de la població enquestada afirma que treballa «en el seu temps lliure».