13 de maig de 2019
13.05.2019

El Pacte de les Catacumbes i l'arquebisbe Planellas

13.05.2019 | 00:10

Som molts els qui ens hem alegrat amb el nomenament del mossèn gironí Joan Planellas com a arquebisbe de Tarragona. I ha estat el teòleg Xabier Pikaza qui ens ha recordat que el treball més important sobre l'origen i el context eclesial del Pacte de les Catacumbes és del nou arquebisbe de Tarragona.
Però què va significar aquell Pacte? Va ser el 16 de novembre de 1965, a punt de finalitzar el Concili Vaticà II, quan una quarantena de bisbes de tot el món, reunits a les catacumbes de Santa Domitila, firmaren un text conegut com el «Pacte de les Catacumbes». Amb aquell document els bisbes que signaren aquell text es comprometien a caminar amb els pobres en una Església per als pobres. Aquest anhel, plasmat en aquell document, el va recuperar el papa Francesc quan, el 16 de març de 2013, tres dies després d'haver estat elegit bisbe de Roma, en el discurs que va fer als representants dels mitjans de comunicació que havien assistit al conclave, digué: «Com voldria una Església pobra i per als pobres».
El 13 de març de 2013, com va explicar després el papa Francesc, quan en vore que al conclave el seu nom ja havia arribat a les dues terceres parts dels vots, el cardenal Claudio Hummes, que estava al seu costat, abraçà el cardenal Bergoglio i li digué: «No t'oblidis dels pobres». Com explicava després el papa Francesc, «eixa paraula entrà ací: els pobres, els pobres. I vaig pensar en Francesc d'Assís. Francesc és l'home de la pau. I així va venir el seu nom al meu cor. Francesc d'Assís és per a mi l'home de la pobresa, l'home de la pau, l'home que estima i custodia la creació». D'aquesta manera tan senzilla, i per recordar els pobres, el papa Bergoglio volgué, en ser elegit bisbe de Roma, prendre el nom de Francesc.
El Pacte de les Catacumbes expressava el desig dels bisbes de viure d'una manera més senzilla, fent-se igual als pobres. El document firmat per aquells quaranta bisbes presentava tretze punts, l'últim dels quals era el compromís de fer públic aquest document quan els bisbes arribessin a les seves diòcesis. El text començava així: «Nosaltres, bisbes, reunits en el Concili Vaticà II, conscients de les deficiències de la nostra vida de pobresa segons l'Evangeli; motivats els uns pels altres en una iniciativa en la qual cadascun de nosaltres ha evitat el sobresortir i l'altivesa; units a tots els nostres germans, ens comprometem al que segueix». I afirmaven que procurarien «viure segons l'estil ordinari de la nostra població en el que respecta a casa, menjar, mitjans de locomoció. Renunciem per sempre a l'aparença i la realitat de la riqueses, especialment en el vestir i en símbols de metalls preciosos. Ni or ni plata.
No posseirem béns mobles ni immobles, ni tindrem comptes al banc a nom propi; i, si és necessari posseir alguna cosa, ho posarem tot a nom de la diòcesi, o de les obres socials o caritatives.
Rebutgem que verbalment o per escrit ens anomenin amb noms i títols que expressen grandesa i poder (Eminència, Excel·lència, Monsenyor...). Ens estimem més que ens anomenin amb el nom evangèlic de Pare.
En el nostre comportament i relacions, evitarem tot el que pugui semblar concessió de privilegis, primacia o fins i tot preferència als rics i als poderosos (per exemple en banquets oferts o acceptats, en serveis religiosos).
Igualment evitarem propiciar o adular la vanitat, pel fet de recompensar o sol·licitar ajuts. Convidarem els fidels al fet que consideren les seves donacions com una participació normal al culte, a l'apostolat i a l'acció social.
Conscients de les exigències de la justícia i de la caritat, procurarem transformar les obres de beneficència en obres socials, basades en la caritat i en la justícia, que tinguin en compte a tots i a totes, com un humil servei als organismes públics competents.
Farem tot el possible perquè els responsables del nostre govern i dels nostres serveis públics posin en pràctica les lleis, estructures i institucions socials que són necessàries per a la justícia, la igualtat i el desenrotllament harmònic i total de tot home i de tots els homes.
Ens comprometem a compartir la nostra vida amb els nostres germans en Crist, sacerdots, religiosos i laics, per tal que el nostre ministeri sigui un autèntic servei.
Ens esforçarem a revisar la nostra vida amb ells; buscarem col·laboradors, per poder ser més animadors segons l'Esperit, que no caps segons el món; procurarem fer-nos el més humanament possible presents, ser acollidors; ens mostrarem oberts a tots, sigui quina sigui la seva religió».
Finalment els firmants del Pacte de les Catacumbes es comprometien, en tornar a les seves diòcesis, «a donar a conèixer aquestes resolucions als nostres diocesans, demanant-los que ens ajudin amb la seva comprensió, la seva col·laboració i les seves oracions». I el text acabava amb la súplica: «Que Déu ens ajudi a ser-hi fidels».
El treball del bisbe Jaume Planellas sobre el Pacte de les Catacumbes ens ha d'ajudar a actualitzar-lo, per tal que els cristians siguem més fidels a l'Evangeli i més creïbles davant la nostra societat, tot esdevenint servidors dels pobres, tal com ens demana el papa Francesc.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook