Cada cop que venen eleccions, a Salt es disparen totes les alarmes sobre les comunitats de veïns. Fa uns anys eren els robatoris, després la brutícia i ara les ocupacions de pisos. Cal emmarcar-ho en un fenomen global: la gent està abandonant les zones rurals per anar a les ciutats, on troba oportunitats laborals. Salt és probablement un dels punts més vulnerables pel que fa a habitatges buits: hi ha molta propietat de bancs de pisos amb poques possibilitats de comercialització i això fa que tinguin poca vigilància. Això situa Salt en el punt de mira de màfies que es dediquen al lloguer fraudulent de pisos ocupats.
Més enllà del problema de seguretat en la propietat, hi ha un problema de seguretat física i de convivència. La realitat és que no hi ha ocupacions bones. En la majoria dels casos es posa en risc la resta de famílies. Si algú ocupa un pis, però amb punxades de serveis elèctrics o de l'aigua, genera un problema o bé pel risc d'incendi i inundacions o bé perquè provoca imprevistos econòmics com factures inflades: gent que de cop rep factures de 200 o 300 euros i que no les poden assumir. I Espanya té un de cada tres pisos buits de tota la Unió Europea. Faria bé el govern del PSOE d'estudiar què fem amb les propietats de bancs o de grans tenidors. Per garantir la tranquil·litat de tothom.
