14 de maig de 2019
14.05.2019
LLETRES

Lloa a l'avorriment

14.05.2019 | 06:00

La sobtada mort de l'exministre Alfredo Rubalcaba ha produït una treva informativa en una campanya interminable que va començar molt abans dels passats comicis. Per això correm el risc d'avorrir-nos sobiranament en aquests dies que resten fins al 26-M, per la repetició de discursos, per la predicibilitat de reaccions i contrareaccions, i per la incapacitat palesa d'alguns líders de sorprendre'ns. Encara que sembli estrany, no ens ha de preocupar entrar en el tedi d'aquesta previsible rutina perquè els estudis ens diuen que la creativitat sorgeix quan mentalment estem desconnectats de la realitat. O sigui que per crear idees noves hem de tenir la ment en blanc i així aplanar el camí de les neurones responsables de la inventiva i de la imaginació. Per sort, aquesta transgressió per la ideologia imperant compta progressivament amb més defensors, com és el cas de Rafael Santandreu, un psicòleg què ha estudiat els efectes de la vida superocupada, producte d'aquesta necessitat occidental de rendibilitzar el temps a tota costa, el nostre i el dels fills. En una entrevista a El Periódico de fa uns anys reclamava urgentment entrenar els nens en les bondats de l'avorriment, en el no fer res, adduint que estan excessivament estimulats, raó per la qual creu que haurien de dedicar cada dia una hora a l'avorriment. «Hem de desaccelerar. Fer una pausa i intentar pal·liar la malaltia de la pressa, de no perdre el temps. Necessitem abraçar el tedi i valorar el temps d'inactivitat». Vet aquí una de les conclusions de la psicòloga anglesa Sandi Mann presents al seu llibre, El arte de saber aburrirse, que ha investigat sobre l'avorriment i n'ha descobert el costat positiu. Ja que el temps d'inactivitat és un catalitzador de la creativitat és bo allunyar-nos del soroll ambiental i plegar-nos al diàleg interior, segur que més distret i menys irritant.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook