14 de maig de 2019
14.05.2019

La «pija» contra l'avi

14.05.2019 | 00:00

En mala hora Elsa Artadi, candidata per poders, va insinuar que Ernest Maragall és massa vell per ser alcalde de Barcelona. L'home hauria pogut tancar la qüestió replicant que si ell és vell, ella és pija, fet que salta més a la vista que l'edat del germà d'en Maragall (Ernest Maragall mai no deixarà de ser el germà d'en Maragall) i que encara dificulta més la tasca de governar sense provocar riallades al pas. En lloc d'això, el germà d'en Maragall s'ha cregut en l'obligació de desmentir-ho a base d'activitats juvenils, i el que és pitjor, de deixar constància gràfica de totes, cosa que em fa pensar que ha sigut idea d'algun insensat cap de campanya. I és així que un dia ens trobem a la premsa imatges del candidat republicà fent veure que juga a futbol amb uns joves, i al següent fent veure que juga a ping pong, tot sigui per demostrar que l'home és capaç de dur una vida adolescent que ja voldria l'Artadi entre visita i visita a la perruqueria.

El perill és que encara queden molts dies de campanya, i el germà d'en Maragall ha entrat en una espiral juvenil que no pot tenir aturador. Fins al dia 26 l'hem de veure saltar en paracaigudes, fer de saltador des d'algun penya-segat de la Costa Brava, participar en la Maraton des Sables, demostrar les seves arts amatòries amb tres mulates alhora i assistir al Viña Rock i passa els tres dies de concerts fins al cul de droga, i de tot ens en deixarà proves fotogràfiques i/o en vídeo. El risc és que l'home no arribi al dia 26, però en fi, tot sigui per fer creure als votants que tant el DNI com la seva pròpia aparença menteixen, i que el germà d'en Maragall és en realitat un jove que si assoleix l'alcaldia, anirà cada dia a treballar vestit de runner, que ell fa running des que li han explicat que el footing és el mateix, però practicat per vells.

Per descomptat que durant el que queda de campanya aparcarà la moto. Això va ser un error d'estratègia: a certa edat anar en moto dona la sensació de decrepitud. Tots tenim a la ment imatges de jubilats en Mobylette que van a l'hort a passar la tarda arrencant herbes. La resta de campanya l'ha de fer en monopatí, i que rabiï l'Artadi entre dues sessions més de perruqueria.
Pijos i avis que dissimulen el que són i es barallen per una poltrona. Això i res més, és el procés.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook
L'últim El més llegit