Fa poques setmanes arribà a les llibreries el volum El pintor que cremava els seus quadres (ed. GREGAL), de l'historiador Francesc Marco-Palau. Es tracta d'un assaig biogràfic de Maties Palau Ferré, un pintor darrere del qual hi ha una història fascinant.
Maties Palau Ferré nasqué a Montblanc l'any 1921. Malgrat que tot feia pensar que la vida el portaria cap al negoci i les terres familiars, de ben petit ja tenia ben clar que es dedicaria al món de l'art. Una anècdota que parla per si sola, que succeí quan tan sols tenia 8 anys: es posà malalt i hagué de passar pel quiròfan. En veure la preocupació del metge i dels pares, el nen digué al facultatiu: «Ja pot operar, perquè no em puc morir: seré un gran pintor».
Anà a Barcelona a la Llotja a estudiar Belles Arts. Tot i que a la capital del país ja s'hi feu un nom, volia connectar amb el que es feia a nivell internacional i per aquest motiu se n'anà a París, on agradà la seva aposta neocubista.
El 1963 decidí tornar a Catalunya i s'instal·là a Montblanc. El retorn a les arrels i el contacte amb la gent del poble i la natura feien predir una etapa fructífera i plàcida, però tot es girà quan signà amb un empresari un contracte, del qual no havia llegit la lletra petita, que acabà als tribunals.
El 1974 el Suprem dictaminà que l'havia de complir, que li quedaven pendents quaranta-dos metres i vint centímetres de llenç pintat a l'oli. Acatà la sentència, però tot plegat suposà una experiència molt dura, que provocà en ell una resposta sorprenent: decidí que, a partir d'aquell moment, cremaria els seus quadres després de pintar-los.
Fou una batalla que volgué lliurar a favor dels drets dels artistes i contra la despersonalització de l'art i la reducció sentimental de la pintura al món dels diners. Tot plegat tingué un extraordinari ressò mediàtic en l'època.
L'any 1984 se li demanà que tornés a projectar la seva pintura al món. Palau Ferré ho reconsiderà i decidí no cremar més quadres per bé que, conscient de la influència de l'art per contribuir al benestar i a la felicitat, es bolcà a destinar les seves pintures a tot un seguit d'elogiables iniciatives a favor de causes socials, com ara la cooperació i la defensa dels drets humans, la llibertat, la pau, la solidaritat...
Un apunt final, que el lliga amb Girona. El setembre de 2018, el Museu d'Art exposà un quadre seu, Unitat, que tingué una molt bona acollida, tant de públic com de premsa.
