Portem menys d'una setmana de campanya de les municipals a Girona i ja se m'està fent llarga. Habitatge, barris, comerç, turisme... en la majoria de casos, els discursos dels candidats són repetitius i previsibles, així com intercanviables. Tothom està d'acord amb la necessitat de facilitar l'accés a l'habitatge i d'aconseguir més pisos de lloguer social, però ningú troba la fórmula màgica, probablement perquè no existeix: la situació actual és el reflex de la situació del mercat i d'una falta de previsió, i tot fa pensar que la xifra de persones, sobretot joves, que hauran de marxar a viure fora de Girona perquè no es poden permetre els preus de la ciutat continuarà creixent en els propers temps.
I com l'habitatge, la resta de temes sonen a déjà-vu: l'etern debat sobre el model turístic i el risc que la ciutat mori d'èxit, plans al calaix com el de la Devesa o les Pedreres, l'abandonament que, segons l'oposició, pateixen alguns barris... em dona la sensació que l'oposició critica, el govern es defensa i, en general, entre els partits hi ha una mancança d'idees originals i sòlides. Em dona la sensació que la campanya, igual que la ciutat, es troba encallada. Però bé, al cap i a la fi, la campanya no em preocupa. Només espero que, a partir del 26-M, tots els partits es comencin a posar les piles.
