Hi deu haver diverses maneres d'avaluar les estimacions que una ciutat dedica a un parc; serien com ara els nivells de freqüentació ciutadana, les inversions presupostàries, la netedat general del parc, l'atenció a les espècies vegetals, la informació deguda al visitant, entre d'altres. Però Girona, els gironins, el parc de la Devesa i l'estat de la qüestió formem ja un tema repetit, massa, com si féssim sonar una llaunosa cançó de l'enfadós. Perdó, doncs, que hi tornem.
Ens fixarem avui en un aspecte concret basant-nos en la contemplació i informació de les escultures que tenim a la Devesa, formant part de la seva ornamentació i que són signe de l'atenció cultural dels responsables. Heus aquí un historial que ens pertany: l'any 1930 es varen inaugurar dues escultures dedicades l'una A Fidel Aguilar i l'altra A Juli Garreta. El 1971 es va posar A Walt Disney, que després va desaparèixer del seu lloc. El 1978 es va inaugurar Noia. Fins aquí, totes a l'interior del jardí. L'any 1995 es va col·locar El llançador de javelina, al Camp de Mart. El 2008 arriba a la Devesa l'escultura A Europa, procedent de la plaça d'Europa, llavors que s'ha de reestructurar aquell espai urbà per la construcció del projecte ferroviari AVE; bé es podria dir, doncs, que aquesta escultura A Europa va venir a la Devesa per carambola, va resoldre una papereta de recol·locació; això sí, és molt benvinguda, estimada, i per molts anys. Aquestes escultures que tenim a la Devesa expressen un ritme de deixadesa en els plans d'actuació quan es llegeix el pas del temps entre la col·locació d'una escultura i la següent: han transcorregut aquests anys: 41, 7, 17 i 13. Del futur, d'algun pla per continuar augmentant la presència escultòrica al parc, no se'n sap res. Massa oblit per a una parc irrepetible com la Devesa de Girona.
Una altra observació. Quan es va donar el nom al passeig de la Sardana, molt encertadament, semblava que podia continuar el costum, donant identitat i categoria a tots els grans passeigs que té la Devesa, que són molts; mai se'n ha parlat, i seria de bon fer donant, per exemple, noms dels literats de totes les èpoques amb producció antològica dedicada a la Devesa; plantant-hi, és clar, les plaques identificatives, tot recordant que també falta la retolació de les escultures esmentades. Cal treballar l'espera, la paciència: la ciutat de Girona va tardar 40 anys a complir el seu compromís de posar una escultura en record d'haver sigut Ciutat Pubilla de Catalunya.
Tocar la Devesa, realitzar-hi alguna obra, deu fer basarda: successius ajuntaments de Girona ho deixen entendre així, més o menys a partir d'aquella terrible inundació de l'any 1940. I ara no hauríem de tornar a l'embrolla de les trompetes de les enquestes d'opinió, que després van a la paperera i només han donat guany a unes empreses finolis, cares i passavolants. De tot això -tanmateix massa repetit els últims anys- els gironins ja en tornem i n'estem cansats i embafats.
Desitgem que la Devesa sigui considerada no com una màquina de fer diners, aquells dies de Fires, amb el lloguer d'unes hectàrees de terreny mal tractades. Ara ja som a una altra campanya electoral, amb paperetes locals, una campanya que ocupa dies d'anuncis i xerrameca, promeses i més promeses, i tot a peu dret, que hi ha nervis. Potser serà millor que el tema de la Devesa de Girona no s'enfili als escenaris dels focus enlluernadors i altaveus potents. Tots plegats, que hi pensin profundament. I després, ja des del seu nou setial, que algú es pronunciï molt seriosament.
