Com a professional lligat al sector del turisme i els viatges sovint escolto, com altres col·legues, les queixes que persones conegudes, amigues i fins i tot familiars em fan, referides a la diversitat de preus -sobretot d'habitacions hoteleres- que solen trobar quan cerquen reservar a través dels anomenats comparadors de preus o tarifes. Quelcom semblant escoltem també respecte dels preus dels bitllets Girona-Barcelona dels trens d'alta velocitat. Uns bitllets que qui viatja sovint coneix que tenen un preu prou diferent si el comprador tria un bitllet d'AVE i no un d'Alvia. Quina paradoxa... i quin màrqueting més maquiavèl·lic que fa la Renfe, fent pagar més per un mateix trajecte en un seient de la mateixa classe d'un mateix vagó, d'un mateix tren. I el mateix es pot dir dels bitllets aeris d'un mateix vol depenent de si el comprador ha triat Iberia o Vueling. Discriminació de preus per un mateix servei en funció de la marca triada, per treure més diners a costa dels consumidors despistats o menys informats.

Tornant al tema dels comparadors de preus hotelers, fa pocs dies vaig escoltar d'una d'aquestes persones el seu lament com a consumidor de viatges sobre la immensa varietat i ventall de preus que va poder trobar abans de reservar una habitació a través d'un d'aquests instruments o eines informatitzades que són els comparadors, el més notori de tots aquests i que s'anuncia molt en televisió. Per cert, un company sempre em diu que no entén per quina raó tantes empreses online fan tanta inversió publicitària en mitjans convencionals com la televisió. Les diferències de preu que aquesta persona va trobar per nit per una mateixa habitació i els mateixos serveis en un mateix hotel d'una mateixa ciutat eren molt grans segons quina OTA (abreviació de la denominació en anglès Online Travel Agency, val a dir agència de viatges online) triés.

El comentari queixós del meu conegut va anar més enllà de la diversitat de preus, generalment més baixos com menys coneguda és l'agència de viatges online, sinó sobretot perquè -em va dir- també sol destinar un temps a cercar i mirar els preus que els hotels anuncien a les seves webs oficials. En el cas concret del viatge que es proposava fer es va trobar que tot i que en les webs oficials dels dos hotels que més li agradaven aquestes proclamaven que ofereixen el millor preu garantit, la realitat era diferent i els preus que hi havia eren superiors als existents en el comparador. Repeteixo: era, en ambdós casos, mateix hotel, mateixa nit del dia cercat, i mateixa categoria o tipus d'habitació.

La seva història no va acabar aquí. Em va confessar que el més emprenyador era que va escriure i enviar missatges de correu electrònic al departament de reserves de l'hotel que més li agradava. Va demanar que li fessin una reserva al mateix preu trobat al comparador per ser aquest inferior a la millor tarifa garantida de l'hotel però no va rebre cap resposta. El mateix li va passar amb un segon hotel. Al final, doncs, va fer la reserva en el primer hotel però a través d'una de les OTAs que sortien en el comparador, tot refrenant les ganes -segons les seves paraules- de passar d'ells i d'engegar-los a fer punyetes per no haver obtingut cap resposta.

Vaig haver d'explicar-li que en els comparadors es poden trobar ofertes puntuals amb preus més baixos que els oficials de les suposades -i gairebé mai reals- «millor tarifa disponible» de les webs oficials dels hotels. I també que són molts els hotelers que gestionen d'aquesta manera. Per acabar, vaig afegir que el més sorprenent i paradoxal és que hi ha molts hotelers que han quedat captius de les OTAs, perquè aquestes són un canal de distribució poderós i que aporta clients, i que ara es queixen de les grans comissions que han d'abonar per cada reserva. I per últim li vaig explicar que entre les cada vegada més nombroses OTAs, n'hi ha algunes que per obrir-se pas renuncien a guanyar la comissió íntegra de l'hoteler, i ofereixen el preu més baix de veritat per d'aquesta manera captar més clients.