El servei d'autobusos de la Sarfa és tan especial que la majoria d'usuaris no el sabem entendre. En una època en què tots anem a toc de xiulet, pendents de l'hora i amb presses, la filosofia d'empresa de la Sarfa ha apostat per preservar les maneres de viure de temps més relaxats. Així, no hem d'esperar mai que l'autobús arribi a l'hora. De fet, és prou probable que passi primer el que ha sortit després. Consultant els horaris de la pàgina web i els de l'aplicació pel mòbil, podrem comprovar fins a quin punt han previst tots els detalls: els horaris són diferents a un lloc i a l'altre, precisament per adverar l'usuari que els autos de línia simplement van passant. Com es feia abans, en temps molt menys estressats, quan hom s'apropava a la parada sabent que en algun moment indeterminat passaria el transport.

El tracte amb els conductors és un altre dels puntals que distingeixen la Sarfa de qualsevol altra companyia. La majoria dels xofers, sobretot els d'origen centreamericà, provenen d'il·lustres nissagues reals i, com que són els segons o tercers en la línia de successió, han substituït la trona de palau pel comandament de la nau. Sempre tenen l'actitud correcta per rebre el rei de Tailàndia però, dissortadament, han de tractar amb la plebs nostrada. Pel mateix preu del bitllet, podrem interaccionar amb ells però sempre amb delicadesa, atesa la seva dignitat. Per exemple, si demanem un bitllet per a Castell d'Aro i ells ens corregeixen remarcant totes les lletres de Castillo de Aro, hem d'entendre que hem usat una llengua roïna i ofensiva per a les seves orelles majestàtiques, i haurem de demanar disculpes amb una lleugera reverència, repetint el topònim com cal mentre ens piquem el front amb el palmell.

Tanmateix, la Sarfa ha triat autobusos vintage per complementar la sensació de retorn a temps més feliços. Sovint tindrem la sort de saber la resistència del nostre cul quan li toqui fer d'amortidor en busos de quan els meus pares es van conèixer. No és per fardar, però vaig tenir la sort immensa de pujar a una Sarfa que quan s'obrien les portes s'aturava el motor. Quan vaig arribar al destí, vaig haver d'obrir les portes amb les mans i saltar en marxa, i tot pel mateix preu, sense cap sobrecost! Els gironins ens gastem molts cèntims per anar a l'altra banda de món cercant aventures perquè no sabem apreciar el que tenim a casa. El que hem de témer és que corri la veu i les autoritats imposin un altre ordre a les rutes de la Sarfa, pervertint el servei. Siguem discrets.