17 de maig de 2019
17.05.2019

La cuina, cosa de dones?: de Ruscalleda a Puigdevall

17.05.2019 | 01:08

En una edició antiga –a cura de Felipe-Benicio Navarro– del llibre d' Enrique de Villena Arte cisoria –considerat el primer text gastronòmic en espanyol però que, no obstant, procedeix d'un original en català, ja que aquest autor del Renaixement va publicar en aquesta llengua, cosa que els espanyols amaguen, abans de posar-se al servei de Castella–, l'autor de l'estudi i comentaris afirma que « no ha faltado quien motejase a don Enrique de Villena de afeminado y le censurase porqué tratara con cuerdo raciocinio, del buen orden y policía que debe observarse en la mesa de los reyes y magnates, pretendiendo encontrar en este hecho un indicio de perversión moral». De fet, el sexisme imperant a totes les cultures –de les de matriu islàmica millor no parlar-ne– ha fet que certes activitats i, especialment, la cuina es consideressin inferiors, indignes d'un home «com cal» i fins del món acadèmic. La prova és que en diverses llengües hi ha mots denigratoris per al mascle que gosa entrar a la cuina, que sovint són sinònim d'homosexual: el cas del portuguès paneleiro (cassoler), de l'expressió caribenya cazuelero, de cocinillas i altres que es troben a l'Amèrica espanyola, al Magreb, etc. Els homes de nació castellana –tan hidalgos, virils i recios– ho devien tenir ben assumit: mentre que l'«efeminada» Catalunya presenta un munt de textos medievals de cuina, Castella no en té cap. Perquè fins i tot l' Arte cisoria és escrit per un personatge de nació aragonesa i que escrivia en català ( Els dotze treballs d'Hèrcules, per exemple) i que, per tant –com es pot veure en el lèxic–, tradueix el famosíssim llibre esmentat –l'únic text en espanyol de cuina de l'Edat Mitjana al Renaixement– del català. És a dir: Castella, com és sabut en relació al Descobriment d'Amèrica i molts altres fets històrics, ha practicat una terrible censura d'estat digna de Goebbels, a fi de modificar els fets: no els queda ni l'infant d'Aragó, presentat com a paradigma nacional espanyol! Sempre ens podem consolar llegint l'escriptor Sánchez Ferlosio, que ha escrit que l'interès per la gastronomia és cosa de catalans efeminats o de bascos insatisfets sexualment i terroristes.

La veritat és que la cuina, una activitat humana fonamental, va ser inventada per la dona al Neolític –juntament amb la ceràmica i l'agricultura–, i quan va esdevenir una activitat de lluïment, els homes se'n van apropiar. Així, ja a l'antiga Grècia, a l'antiga Roma, a l'Edat Mitjana i en el món modern, els grans cuiners sempre són homes. No és, pràcticament, fins a la Carme Ruscalleda –la cuinera més estrellada del món– que les coses comencen a canviar i, sobretot a Catalunya, tenim un estol de grans dames de la cuina: Fina Puigdevall, la malaguanyada Mey Hoffmann, Iolanda Bustos, les germanes Reixach i tantes d'altres. Això dins el camp de l'alta cuina. I en el camp de la cuina tradicional tenim magnífics col·lectius –que si no existissin s'haurien d'inventar, com el de Les Cuineres de Sils i d'altres com les de Sant, de l'Alt Empordà, del Priorat, de Salt, etc. Les Cuineres de Sils, amb Francesc Anoro, per elles soles són tota una institució, indispensable i magnífica.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook