El relat del procés no està KO. Però ha perdut dos rounds en la inacabable lluita per saber qui domina el discurs, per desgràcia tant o més important que el fons en la qüestió catalana. En tots aquests anys, l'independentisme ha sabut dominar especialment bé el relat, fins al límit d'aconseguir fer creure històries que poden semblar inversemblants o fins i tot impossibles. La passivitat relatora dels governs Rajoy i l'habilitat dialèctica de la gent de Mas i Puigdemont va fer que durant temps el domini d'aquella realitat virtual creada per posar pes a la balança de l'opinió pública es decantés del costat processista. Lluny estaven les èpoques en què l'antiga Convergència envejava les tàctiques dels populars d' Aznar. Però va arribar un Pedro Sánchez havent après dels errors del seu predecessor a La Moncloa i no estant disposat a perdre batalles. Ja va aconseguir una cosa fins al moment inèdita quan va posar contra les cordes ERC i PDeCAT, o JxCat, o tots dos, amb la figura del relator. Va ser el primer round guanyat per l'ara president del Govern en funcions perquè es va posar de manifest la poca ànsia dels independentistes per negociar. I el cas Iceta n'ha estat un més. El processisme ha tornat a quedar en evidència, en una operació orquestrada només per guanyar el segon round.
