Somriu Isabel II davant Archie Harrison, el seu vuitè besnet. No hi ha res inèdit per a aquesta dona. Somriu com davant un altre ésser sovint, com un dels 30 corgis que han passejat als seus turmells en el seu longeu regnat. La fotografia oficial recull la separació d'espai i temps entre besàvia i besnet.

Espai: la distància personal de la Reina britànica, quant a Reina i quant a britànica, sempre està més a prop dels 120 centímetres que dels 45 (forquilla de marge que estableixen els psicòlegs).

Aquests centímetres són els de la mirada. No hi ha tacte. Isabel II no estén els braços per agafar-lo ni acosta els llavis per besar-lo. Bé titulen els diaris: Isabel II ja coneix el seu besnet Archie. El coneix de vista, se li presenta com una coliflor campiona i el mira com a aquests pastissos anglesos decorats amb meravella, encara que amb menys ganes de menjar-lo.

Els reials sentits deixen el gust pel peix, les fruites i verdures de temporada, sempre amb una moderació implacable pel dolç, que tant li agrada. Un nadó acabat de canviar pot provocar un coma diabètic emocional. A l'olfacte reial li agraden les roses dels Throckmorton a Coughton Court i al tacte, els cavalls. Com a gran terratinent és gran camperola.

L'altra distància és el temps. L'ancià veu en el nadó un directe competidor, quan reconeix en ell la vulnerabilitat de les dificultats de contenció fisiològica, de comprensió de l'entorn, de manteniment de l'equilibri, de comunicació verbal, però el nen és un rellotge de sorra al qual acaben de girar i avança on ell retrocedeix. S'estima els fills i els nets (quan se'ls estima). Els besnets, se'ls coneix. A la tercera va la vençuda.