18 de maig de 2019
18.05.2019
Diari de Girona

Segona volta

18.05.2019 | 01:46
Segona volta

El 26 tenim la segona volta de les eleccions d'aquesta primavera. Aquesta vegada toca els municipis i Europa (a Catalunya les autonòmiques hauran d'esperar alguns mesos). Completem així un cicle que, com deia fa poc, deixa clar el món de federalisme perfectible en què ens movem. Si les eleccions locals haurien de ser unes eleccions en què s'haurien de discutir els temes concrets de cada municipi, les europees es plantegen entre avançar cap a una Europa més integrada o retrocedir al passat de les nacions separades i enfrontades.

Fa poc vaig assistir a un diàleg moderat per Vidal-Folch entre el ministre Borrell i l'expresident italià Enrico Letta. Va ser un acte dels que reconforten perquè plantegen temes importants i fan pensar. Van parlar entre altres temes de la identitat europea. Letta va advocar per un Erasmus massiu per a batxillers perquè cal experiència personal per reforçar la idea d'Europa. I va afegir, hem aconseguit no veure l'altre com a enemic però no hem creat una identitat europea. Borrell va dir que Europa tenia un conjunt de cosmopolites guanyadors i proeuropeus i uns immobilistes que no viatgen i que són perdedors en el sentit que molts tenen prou feina per arribar a fi de mes, i aquests cauen fàcilment en el populisme. En el fons reforçar Europa, fer front al populisme, té a veure amb la lluita contra la desigualtat. Ja els vaig parlar del document del Parlament Europeu sobre aquest tema elaborat per una comissió coordinada pel diputat socialista català Javi López. És un tema no solament de justícia social, és un tema de desenvolupament econòmic i de cohesió social. Ho alertava també l'OCDE en el document en què parlava del decreixement de la classe mitjana i és un dels problemes greus que Europa ha d'afrontar si vol reforçar la democràcia i lluitar de veritat contra els populismes.

El diàleg va ser àgil i profund, van parlar de com la política comercial europea podia enfrontar-se al proteccionisme de Trump o com la tecnologia que es veu competitivament als EUA i es fa servir com a forma de control del poble a Àsia (especialment a la Xina) podria tenir una dimensió més humanista a la UE. En aquest aspecte, afegeixo que Europa s'hauria d'espavilar. Només una dada, de les 20 empreses tecnològiques més importants no n'hi ha cap d'europea. Europa necessita impuls en moltes coses i una d'aquestes és l'R+D+i. Finalment van estar d'acord en la necessitat d'afrontar més Europa en els temes fiscals, de defensa, migratori i tecnològic.

D'acord amb el que deien Borrell i Letta, el programa progressista és més Europa, una fiscalitat, defensa, fronteres, política migratòria, etc., comunes, una estratègia conjunta sobre noves tecnologies, un nou model energètic, la preservació del medi ambient o la lluita contra les desigualtats, per citar alguns reptes bàsics que cal afrontar, sols es poden abordar des d'una Europa més forta. En contra dels que volen reforçar les identitats nacionals excloents, en contra del populisme, hem d'aixecar la veu dels progressistes dient que només reforçant Europa serem capaços d'afrontar els reptes de futur. Si els votants del 28 d'abril van dir que volien una Espanya de diàleg i progressista, si volen anar en la mateixa línia cal anar a votar i votar per les forces progressistes que defensin més Europa perquè a les eleccions europees del 26 de maig ens juguem avançar en aquesta Europa que demanaven Borrell i Letta o retornar als vells nacionalismes (i al tancament de fronteres) que defensen els partits populistes europeus.

Respecte als ajuntaments, hem de ser amatents amb els que ens volen portar a un debat identitari també als ajuntaments. Si Catalunya avui no es governa, ancorada en el debat identitari que l'ha portat a la paràlisi actual, hauríem d'intentar evitar que els ajuntaments entrin en una dinàmica semblant. Els problemes concrets dels diferents pobles i ciutats haurien de ser els elements de debat a aquestes eleccions. A més hi ha una part comuna que hauria de parlar de quin paper han de jugar els ajuntaments en la solució dels grans problemes que té avui la humanitat, des del canvi climàtic, a les desigualtats, les migracions, etc., (en el federalisme perfectible que avui tenim). Barcelona juga un paper especial com a capital de Catalunya i important ciutat europea. El debat barceloní arrossega molts debats d'altres ciutats i hi ha qui té la temptació de fer un debat sobre independència si o no. Deixar-se portar per aquest debat seria nefast per al futur de Barcelona i de moltes ciutats de Catalunya. Quan sento al candidat d'ERC dient que s'ha de fer un programa que s'ocupi de les necessitats dels ciutadans i en clau barcelonina m'agrada, semblaria d'esquerres. Però tot seguit ens repeteixen que faran pactes amb el PDeCAT simplement perquè es declaren independentistes oblidant que representen la dreta corrupta de sempre, dels exconvergents. I aleshores sento esgarrifances, les que provoquen les profundes contradiccions d'aquest plantejament que ja hem viscut a la Generalitat.

Per acabar no puc deixar de parlar d' Alfredo Pérez Rubalcaba, una gran persona i un gran polític que va dedicar bona part de la seva vida a servir Espanya i els espanyols. Va defensar sempre l'estat del benestar i els més necessitats. Va ser ell qui, entre moltes altres coses, va pactar la declaració de Granada en què els socialistes es proclamaven federalistes i deien que la diversitat no és dolenta com diu la dreta sinó que ens fa més forts i més humans. Respectar-la va ser un dels seus principis, negociar perquè tothom se sentís a gust a Espanya va ser el nord que el va guiar a pactar amb Pere Navarro i tot el PSOE la declaració de Granada que encara guia avui el socialisme.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook
L'últim El més llegit