El Baix Empordà i l'especulació costanera
Jordi Badia Sendra
La visita a Torroella de Montgrí, capital del Baix Empordà, és una experiència molt plaent, per la vitalitat cultural d'aquesta vila mil·lenària i l'entorn magnífic de riu i platja.
Cadascú trobarà el seu racó preferit a la vila, d'entre museus, palaus gòtics, carrerons i places ben endreçades. Torroella va ser, a més, el bressol de la sardana amb Vicenç Bou i altres músics, amb la cobla orquestra Montgrins...
La llarga història de Torroella està farcida de conflictes, ja que és terra de frontera, de pas, d'entrada de pirates.
Un exemple recent és la «guerra de l'arròs». A finals del segle XIX, la prohibició del seu conreu enfrontà els vilatans amb els senyors i nobles que no volien aquest conreu, a remolc d'interessos polítics. Finalment, a la primeria del segle XX s'aixecà el veto i l'arròs de Pals ha esdevingut cèlebre. Torroella ha lluitat des de sempre també per mantenir la bellesa del seu entorn de riu i mar, atacada darrerament per interessos espuris.
Al nostre país moltes vegades el turisme de platja treu protagonisme a les viles interiors de mode injust.
Molt a prop, es troba la meravella natural de l'Estartit i les Illes Medes, que depèn també de Torroella. Aqui venen les bones i males notícies. Hi ha tres parcs naturals -Illes Medes, Montgrí i Baix Ter- unificats. Són ben justificats per la bellesa de l'entorn. Cal afegir-hi la nova zona humida de Les Plateres. En el capítol negatiu, no entenem com no s'ha preservat prou bé l'Estartit, un dels pobles pescadors més importants el 1900. L'aigua envaeix el poble els dies de temporal i n'inunda una bona part. Crec que això pot tenir solució, però de moment no s'ha trobat.
Sembla que l'afany constructor costa molt d'aturar i malmet la costa. L'alarma va saltar fa poc amb més motiu a Pals; l'Ajuntament hi planejava construir més del triple dels habitatges previstos. Tenim sort que han aparegut les ONGs Sos Costa Brava i Salvem Platja de Pals, i d'altres. Si ningú es mobilitza anem cap al desastre.
Durant molts anys s'ha donat màniga ampla als grans inversors nacionals i estrangers perquè facin i desfacin la costa, tallin els boscos, i ha arribat el moment de no retorn. Cal frenar aquesta sagnia accelerada, cal ser conscients del cost que també pagarem de la butxaca per les mesures que caldrà prendre per frenar les destrosses dels passejos i pobles costaners degut al canvi climàtic (tributaris alhora de la construcció abusiva davant de mar). Les iniciatives que s'estan prenent en aquesta àrea de la Costa Brava cal que s'estenguin arreu. Ens hi juguem massa per no parar-hi atenció.
Una iniciativa pionera
M. Àngels Pagès Ventalló
Trobo molt encertat que aquest diari hagi decidit dedicar cada diumenge una secció específica al canvi climàtic i al medi ambient sostenible. Certament és un repte d'aquest segle. Les noves generacions ens estan donant un bon exemple.
La ciutat de Girona està essent pionera del moviment de joves que es concentra cada divendres seguint l'exemple de l'adolescent Greta Thunberg, que es rebel·la contra l'apocalipsi climàtica.
El passat 26 d'abril van convocar una mobilització estudiantil a favor del clima. Tots plegats van fer una neteja dels rius Ter i Onyar en el seu pas per la ciutat. La brossa recollida va servir per construir una escultura. La seva lluita no ens pot deixar indiferents.
No els podem deixar sols. Hem d'exigir als nostres governants mesures adients per frenar l'escalfament global del planeta i que apliquin i facin complir les directrius que marqui la UE. Ja no hi ha cap dubte dels seus efectes; ho veiem en forma d'episodis atmosfèrics extrems més freqüents i alteracions en els elements climàtics principals. L'augment de la temperatura de l'aigua del Mediterrani és un fet contrastat.
Com diu Joan Lluís Ferrer en el reportatge: Comença la lluita contra la marea del plàstic. Hem d'acabar amb la cultura dels envasos i estris d'un sol ús. Reduir la utilització del plàstic que genera tantes substàncies contaminants a l'atmosfera, i hi té molt a veure la conducta de cada persona en concret a l'hora de comprar i consumir. Hem de pensar que els problemes creixen a un ritme molt més ràpid que les solucions. No es pot perdre més temps. La protecció del medi ambient és tasca de tothom.
