19 de maig de 2019
19.05.2019
Diari de Girona

Fires de primavera

19.05.2019 | 06:00
Fires de primavera

Sovint s'ha discutit la conveniència de traslladar les Fires a unes dates diferents d'aquelles en què tradicionalment s'han celebrat. La meteorologia de la tardor té fama de ser sempre plujosa, malgrat que molts anys hem pogut celebrar les Fires amb un temps primaveral. Els que proposaven el canvi opinaven que l'època de l'any més adient seria la primavera i, concretament, el mes de maig. En diverses ocasions s'ha fet l'experiència d'unes Fires i Festes de Primavera, però sense renunciar a les tradicionals de Sant Narcís. En aquestes ocasions la ciutat ha celebrat dues Fires anuals.

Concretament, tinc sobre la taula un programa de les Fires i Festes de l'any 1902 i un altre del 1903. L'any 1902 se celebraren les Fires els dies 8, 9, 10 i 11 de maig. El 1903, els dies 21, 22, 23 i 24 del mateix mes. Només tingueren una durada de quatre dies, a diferència de les de Sant Narcís, que sempre havien tingut la durada d'una setmana sencera. La Girona dels primers anys del segle vint era ben diferent a l'actual. Un terme municipal molt reduït, una població d'uns quinze mil habitants, un pressupost del municipi que obligava a dispendis caracteritzats per una rigorosa austeritat. Però malgrat les obligades limitacions, les festes se celebraven i atreien una notable quantitat de forasters. Uns que venien a gaudir de les atraccions, dels balls dels concerts, dels esports. Altres eren atrets pel que era fonamental, la fira, és a dir, els tractes comercials. La compravenda de bestiar. En ocasió de les Fires de Sant Narcís la gent del medi rural venien també per comprar coses que necessitarien per a la propera temporada hivernal. Vestuari o calçat, que no era fàcil o possible d'adquirir en el seu poble. Però les festes de primavera eren només festes, sense que hi hagués el que era pròpiament la fira. Potser algunes botigues notaven una mica l'atracció de forasters que les celebracions originaven; però no de la manera com es feia notar la celebració de les Fires de la tardor. El programa d'aquestes festes primaverals era de format reduït, en octau i de poques planes. Però tant el del 1902 com el del 1903 mostren la perfecció en què treballaven les impremtes gironines, respectivament la Masó, de les Ballesteries i la de Pacià Torras, de la plaça del Vi. Tant un com l'altre dels dos programes estan escrits en castellà; pocs anys més endavant ja se'n publicarà algun en la nostra llengua. Els horaris de tarda consten com les 13, les 14, les 15...; però al costat d'aquestes xifres s'indica dins un parèntesi l'equivalent: la 1, les 2, les 3... Pel que fa als horaris dels actes, demostra que els costums han variat notablement. Tot es feia més aviat que ara. De bon matí ja es despertava el veïnatge amb el tritlleig de campanes i el to de diana. Els actes de la tarda eren a partir de les dues, la qual cosa demostra que es dinava molt més aviat que ara. Pel que fa a les celebracions, no hi ha gaire diferència entre les d'un i altre d'aquells dos anys.

El primer dia «Al amanecer», repicament general de campanes i toc de diana per la banda de música del Regiment d'Àsia. En aquell temps en què no regia l'avançament horari, clarejava a quarts de cinc del matí. A les 10, solemne funció religiosa a l'església de Sant Feliu, amb la participació de l'Orfeón Cassanense (és curiós que, tot i expressar-se en castellà, es posin les dues esses). I l'assistència de les autoritats. L'assistència de les autoritats era preceptiva en totes aquestes celebracions religioses en honor del sant patró de la ciutat.

A les dotze es disparava una traca «al estilo valenciano». A les dues, a la casa de la ciutat es distribuïen bons als pobres a fi que poguessin comprar gratuïtament determinats productes alimentaris, que els ajudarien a participar de les festes. A dos quarts de quatre de la tarda ja començaven les funcions de teatre al Teatre Principal, que és el que ara s'anomena Municipal. I al Teatre Novetats, teatre que estava situat a l'encreuament de la Gran Via amb la plaça del Marquès de Camps. Gran Via que en aquell temps i fins als inicis de l'any 1936 s'anomenava avinguda del Vint de Juny. Edifici que pocs anys més tard, concretament l'any 1906, va ser destruït per un incendi i ja no es va recuperar. A les nou de la nit, funcions al Teatre Principal i de gala en el Novetats, amb la participació de la «brillante Banda del Regimiento de Asia», que amenitzaria els entreactes. A entrada de fosc, inauguració d'uns magnífics focus elèctrics a les rambles Vedaguer i Pi i Margall. Rambles que s'havien obert recentment, en enderrocar-se les muralles de banda i banda de l'Onyar, en el lloc que ocupa l'actual plaça de Catalunya. No sé com devien ser aquells espectaculars focus, però el que recordo de la Rambla Pi i Margall, pels anys vint del segle passat, eren uns senzills pals de fusta que sostenien una trista bombeta, protegida amb un modest pàmpol.

El segon dia de les festes comença amb un matinal concert, a la Devesa, a les deu. I a continuació, en un escenari improvisat, posada en escena de la Verbena de la Paloma. A les quatre de la tarda, també a la Devesa, una espectacular Batalla de Flors. Amb la participació de totes les entitats culturals de la ciutat i de nombrosos particulars, amb els seus respectius carruatges. Es tractaria de carruatges de tracció animal, ja que encara a Girona no hi havia cap automòbil. Només escadusserament se'n podia veure algun que anava de pas per la ciutat. Entre els carruatges millor ornats dels participants en la Batalla de Flors s'atorgaven tres premis. Des dels carruatges es tiraven flors naturals i de paper al públic que presenciava la desfilada. Molts anys més tard, i jo ho recordo, encara es comentava que entre les flors de paper hi deixaren oblidades unes tisores, que entre les flors que es tiraven anaren a parar a l'ull d'una senyora, ull que quedà malmès.
Acabà el dia amb un Ball de Gala, a les deu de la nit al Teatre Novetats, que tindria els seus jardins il·luminats a la veneciana.

El tercer dia començaria amb un concert a la Devesa, a les deu del matí. Seguit de la representació de la sarsuela El dúo de la Africana. A dos quarts de quatre, funció en els dos teatres. A les sis, concert de la Banda del Regiment d'Àsia, a la Rambla. I a dos quarts de nou elevació de globus aerostàtics, des de la plaça del Marquès de Camps. I a les nou, funció en els dos teatres.

El darrer dia de les festes comença, a les vuit del matí, amb una missa de campa­nya, celebrada al passeig Central de la Devesa. A les deu, sardanes a la plaça del Vi. A dos quarts de quatre, funcions en els teatres i locals de les societats recreatives i culturals. A les vuit de la nit, Retreta per la Banda i Música del Regiment d'Àsia. I a les nou, funció en els teatres i societats.

Cada dia es podran visitar gratuïtament el Museu Provincial i els Gabinets de Ciències Naturals i de Física de l'Institut. També seran dies de «portes obertes» dels establiments de Beneficència.

En una nota final, a peu de pàgina, es fa avinent que, durant tots els dies de les festes, les companyies ferroviàries disposaran la circulació de trens especials amb bitllet a preus reduïts.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook
L'últim El més llegit