19 de maig de 2019
19.05.2019

El «Green New Deal»

19.05.2019 | 06:00

La política estatunidenca demòcrata Alexandria Ocasio-Cortez és la diputada al Congrés dels Estats Units més jove de la història, amb només 30 anys. Ella encapçala un moviment de joves que comença a ser extensiu pel món a favor d'un canvi notable en l'economia per lluitar contra el canvi climàtic. A Europa el referent és Greta Thunberg, una adolescent sueca de 16 anys que s'ha convertit en l'activista referent dels joves europeus que han impulsat el moviment Friday for future. A Espanya, el moviment té una potent representació a Girona. Les coses en el món de l'energia estan canviant sota l'impuls dels joves que diuen prou a una manera de fer que hipoteca el seu futur. Els que fa anys que estem en aquest món de la transformació energètica veiem molt esperançats el moviment dels joves perquè només amb una bona sacsejada serà possible fer la disrupció que cal fer: sortir del món confortable en el qual es troba tothom i que impedeix fer canvis radicals.
Va ser Alexandria Ocasio-Cortez la que va encunyar la frase Green New Deal, el nou acord verd, per fer possible el canvi de la societat. Els americans recorden molt bé la sortida de la gran crisi de l'any 1929 que va ser superada per un programa de F.D. Roosevelt anomenat New Deal. En aquells anys Estats Units tenia 12 milions d'aturats, per la qual cosa el nou programa es va dedicar a fomentar la demanda, augmentant el consum per reactivar la producció. Va controlar els bancs, devaluar un 41% el dòlar, projectar accions gegantesques d'obra pública, colonitzar el riu Tenessee, va controlar la sobreproducció agrícola, es va regular la jornada màxima de treball i el salari mínim, i va crear el primer sistema de seguretat social. Els efectes no van ser del tot els que es buscaven, però va alleugerir la depressió del país recuperant part dels llocs de treball, creant un ambient d'optimisme.
A Europa l'exemple que és referent després de la Guerra Mundial és el Pla Marshall. Va ser posat en marxa l'any 1947 per quatre anys amb un import de 13.000 milions de dòlars de l'època. El 60% dels fons van ser invertits en la indústria europea, per ajudar a la reindustrialització dels països. Per exemple, durant els anys 1949-50, un 40% de les inversions a la indústria del carbó provenien d'aquests fons. El país que va rebre més ajudes va ser el Regne Unit, seguit de França, Itàlia, Alemanya, Holanda, Bèlgica, Àustria, Dinamarca, Noruega, Grècia, Suècia, Suïssa... Com sabeu, només Espanya va quedar exclosa d'aquest impuls. Des de 1948 fins al 1952 Europa va viure el major augment de l'economia de la seva història, amb increment industrial del 35%. Els efectes polítics també van ser importants, van allunyar Europa de la influència comunista de Stalin, reduir l'austeritat i el racionament i preparar el futur per a la creació de l'OTAN i de la Unió Europea.
El Green New Deal parteix de la constatació que el canvi climàtic costarà a Estats Units uns 500.000 milions de dòlars a l'any, un 2,9% del PIB. Per això proposa un ambiciós pla de 10 anys per descarbonitzar la seva economia, a més de fer una política de reforestació i de captura de CO2 important. Contempla mesures de transformació dels habitatges eficients energèticament i la transformació del transport. El pla és criticat per irrealitzable en el termini proposat de 10 anys, però serveix per posar el dit a la llaga, per forçar una reflexió entorn de la desigualtat, la inseguretat econòmica i el canvi climàtic.
Europa té el tema més present que els Estats Units, però també haurà de fer alguna gran acció per avançar en la transformació cap a l'economia descarbonitzada. Aquí es comença a parlar que el Banc Central Europeu dediqui mesures per impulsar l'economia, el que es coneix com la Quantitative Easing (QE), entre nosaltres, fer anar la màquina de fer bitllets, per finançar la transformació de carboni. Fins ara la QE serveix per finançar el deute dels estats i també les inversions de les grans corporacions, sovint companyies de petroli, anant en el camí invers del que cal anar. Girar la direcció dels fons inversors cap a noves inversions en economia descarbonitzada pot ser el gran impuls que necessita Europa, a més de concretar millor els objectius a assolir i a implantar de forma planera la taxa de carboni a tot l'espai de la UE.
L'economia europea ja entreveu aquesta direcció, però falta que algú doni el tret de sortida, i aquest ha de sortir de les properes eleccions al Parlament Europeu.
Diu Greta: «Quan hàgiu fet els deures, us adonareu que necessitem una nova política. Necessitem una nova economia, que es basi en un ràpid descens del carboni. Però això no és suficient. Necessitem una nova forma de pensar. El sistema polític actual no evita fer trampa quan es pot, perquè tot el que importa és guanyar i disputar espais de poder. Això ha d'arribar a la seva fi. Hem de deixar de competir així. Hem de començar a cooperar i compartir els recursos restants d'aquest planeta de manera justa. Hem de començar a viure dins de les fronteres planetàries, centrar-nos en l'equitat i fer alguns passos cap enrere pel bé de totes les espècies vives.
Sabem el que diu la ciència. La nostra única demanda és que comenceu a escoltar-la. I després començar a actuar. Per tant, deixeu de preguntar als vostres fills les respostes al vostre propi embolic».
La Greta i els joves ens portaran al Green Quantitavie Easing d'Europa i al Green New Deal d'allà. La Greta a Europa i l'Alexandria a Estats Units.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook