19 de maig de 2019
19.05.2019

La política del llop

19.05.2019 | 06:00

Fins fa molt poc, com molts altres nens petits, el meu fill tenia por d'anar a dormir. No hi havia manera que, per voluntat pròpia, tanqués els ulls i conciliés el son, llevat que caigués esgotat. Entre els seus personatges preferits, un d'ells és el llop ferotge. L'imita, corre per la casa com un petit llobató, fa que et tira una urpada i es menja part del teu braç amb un «agghh!» terrorífic. Li agrada tant com el tem, perquè cada vegada que veu un lloc abandonat, un lloc fosc, una casa en ruïnes, pregunta si hi viu el llop. Jo li dic que si ve el llop li clavarem una hòstia i així se sent més tranquil. D'alguna manera, jo soc el seu heroi.
Una d'aquestes nits en què no podia dormir, més esgotat jo que ell, se'm va acudir la mala idea de dir-li que, si no anava a dormir, vindria el llop. Una cosa que els pares hem repetit durant segles, es digui llop, home del sac, o com sigui que es mencionen aquests ens que de nens creiem que s'amaguen en la foscor. Me'n vaig penedir immediatament. El meu fill es va espantar i se'n va anar al llit volant. No ho he tornat a repetir des d'aquell dia, i em sento culpable per això. Jo no vull sembrar por en ell, vull sembrar valor. Però ja és tard per retrocedir en el temps, ara és ell qui ho repeteix. Li dic: «A dormir», i ell diu «llop» com a autoreflexe i se'n va a dormir, noto, molt més tranquil que abans, quan la por no tenia nom.
Posar-li un nom a això que temem ens ajuda, d'alguna manera, a tancar aquesta por ancestral que ens acompanyarà durant tota la vida entre paraules, i així, d'alguna manera, domesticar-la. Identificar-la. Contrarestar la seva arribada amb una acció, com l'anar a dormir del meu fill. Penso en la quantitat de vegades que en la nostra vida quotidiana repetim allò, donar-li a la por un nom, crear un ritual d'accions per combatre-ho, buscar entre les ombres un heroi.
Avui dia la por pot dir-se de qualsevol manera. Tornar-se una causa. Fer que centenars lluitin per això. El que em crida l'atenció són els herois moderns, que fan servir el mateix mecanisme que jo amb el meu fill. I que recepten accions per lluitar contra ella. Parlen i li donen un nom a aquella por. Herois d'un sol ús que han après que aquesta por dona més guanys, per menys esforç, que una empresa. Que treballar. En la política actual abunda el conte. És cíclic. Es dilata i es concentra i avui a tot Catalunya sembla segellat a pressió. Vivim en els temps de la política del llop.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook