21 de maig de 2019
21.05.2019
Diari de Girona

26-M

21.05.2019 | 00:27
26-M

Queden pocs dies perquè els ciutadans haguem de tornar a les urnes. I aquest cop sí –tractant-se de les municipals i europees, fins i tot jo podré votar! Tot i així, el panorama polític està enrarit. Entre presos polítics que han estat elegits diputats i/o senadors i no podran exercir les seves funcions amb normalitat, líders que s'estranyen que els sobiranistes no hagin oblidat el seu suport a l'aplicació del 155 i ara els impedeixin accedir a càrrecs als que mai abans havien aspirat, baralles entre independentistes que volen repartir-se el país abans d'haver-lo guanyat, mentideres catalanòfobes que neguen davant d'una càmera de TV3 el que 20 minuts abans li havien preguntat a Antena 3 (allò de si considerava un fracàs el resultat electoral del seu partit a Catalunya, perquè no havien avançat -ni molt menys- el que les enquestes els havien vaticinat), etc., ningú s'ha d'estranyar que la desafecció envers els polítics vagi creixent, encara que la gent vagi a votar perquè el poble és molt més responsable que alguns dels seus representants.

Fa pocs anys, el gran problema era la corrupció. A Andalusia, València, Extremadura, Madrid, etc. (i fins i tot a Catalunya!), els elegits s'havien embutxacat tot el que podien i més. Ara, però, els polítics es mostren incapaços de fer allò que diuen sentir com la seva «vocació», que és fer política. Han de recórrer a la violència policial i als jutjats per resoldre uns problemes que no només han causat ells mateixos, sinó que per postres són massa inútils per endreçar amb les eines que tenen a la seva disposició.

El nivell d'incompetència assoleix cotes inversemblants, fins als pobles més petits. L'altre dia, vaig assistir al funeral de l'exalcalde de Castelló d'Empúries i la manca de respecte, fins i tot de caritat humana per part de l'actual primer edil del poble, ens feia sentir vergonya aliena a més d'un. I cap dels candidats sembla prou qualificat per arreglar els greus problemes que pateix la Vila Comtal, que segueix veient Empuriabrava com una servitud de la que són «els amos». Igual que Espanya veu a Catalunya, però en versió municipal. I a Roses, el panorama no és gaire diferent. El debat dels candidats de l'altre dia ens va descobrir moltes més mancances que virtuts. Al final, encara guanyarà el fill dels carnissers, que no ha generat mai un euro i fa propostes com si pensés que les botifarres creixen als arbres. Les úniques bones notícies ens venen d'Europa. Sembla que finalment podrem col·locar uns quants independentistes al seu Parlament i que tindrem veu i vot a les seves institucions. Visca!

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook