Esperpèntic

Jordi Barris Ruset girona

Benvolgut Sr. director i als adjunts de direcció, a tots els que teniu poder de decisió respecte als criteris periodístics, ètics, morals i de valors que voleu transmetre en el vostre diari. No, no val tot en premsa i això de ben segur que ho sabeu molt bé, molt més bé que jo, que en cap cas soc periodista i que, per tant, desconec (ho reconec) els criteris de bona praxi periodística. Però de ben segur que em sabreu precisar molt bé on acaba la llibertat d'expressió i la llibertat periodística i on comença allò censurable (que també existeix). Crec que fa temps que teniu un problema amb el periodista Albert Soler i no podeu consentir en virtut de la llibertat d'expressió que tingui barra lliure per deliberar sense control pel vostre diari. No podeu caure a emparar un article com el del periodista Albert Soler, del divendres 17 de maig de 2019, amb el títol Un botiguer torna de vacances» No és just per a les persones que som lectores (o col·laboradores) del diari que ens hàgim de saltar unes columnes infames i que no poden representar cap sensibilitat política ni opció d'opinió, perquè només representen la cara més fosca, vulgar, poc ètica, amoral, cínica i infame d'una persona. No hauríeu de caure en la seva empara en pro d'una mal entesa llibertat... de què? Si només és repulsiu el que escriu, no és res més que això.

I firmo com un col·laborador de fa més de 15 anys (crec que 17 anys) i que mai us ha de­manat res, no ha cobrat res i sempre us ha estat agraït.

Progrés i immobilisme a l'Església catòlica

Mireia Arumi Francitorra girona

Ahir vaig llegir una entrevista al nou arquebisbe de Tarragona que em va fer reflexionar sobre el paper de l'Església en aquests temps.

Un temps en el qual estan tenint lloc molts canvis i aquests no sempre van en la direcció de la doctrina de l'Església catòlica. És un fet que a les misses hi predomina la gent de la tercera edat i els joves, si n'hi ha, són una petita minoria. Aquest és un exemple clar que l'Església està quedant-se enrere i no és capaç de captar les noves generacions com ho feia fa uns anys. Per a molts joves, tot i ser catòlics creients, l'Església és vista com una institució arcaica.

Tot i que és cert que el papa Francesc està sent un gran promotor del canvi, opino que l'Església està en un moment complicat. Ja que per una part no pot deixar de ser fidel a aquells principis que la fonamenten però per l'altra necessita adaptar-se a les noves mentalitats liberals dels joves. A més, cada cop com més joves tenen idees contràries a aquelles que alguns podrien considerar bàsiques de la doctrina catòlica.

És un exemple més de l'eterna lluita entre el progrés i l'immobilisme que tant persones com institucions hem de viure. Una lluita plasmada des de fa segles en clàssics de la literatura com Aigües encantades, de Puig i Ferreter.

Per Girona

Marta Gargallo girona

Aquests dies costa trobar un lloc per aparcar. I és difícil passejar tranquil·lament pel Barri Vell gaudint del sol i de les flors.

Però les queixes han de ser mínimes, Temps de Flors és imprescindible per a la nostra ciutat. Aquest any, la 64a edició, amb més de 150 muntatges florals, ha atret milers de visitants i ha permès superar el 90% d'ocupació i omplir botigues i restaurants.

És l'esforç diari de tots els ciutadans el que ha pogut i podrà millorar la nostra petita gran Girona.