Si les darreres enquestes no menteixen, la combinació electoral irresistible a Catalunya seria una candidatura d'ERC encapçalada per Carles Puigdemont. Aquest podria ser el missatge de les urnes de diumenge que ve: l'independentisme aposta per ERC com a partit de govern i pel president destituït com a instrument de protesta i reivindicació. No aposta pel PDeCAT, que viurà moments complicats d'aquí a les properes eleccions al Parlament, i si fa costat a JxCat és per la seva condició de «partit del president». Això no vol dir que no revalidi alcaldies, ni que el de Waterloo, amb la seva sola presència, no pugui ajudar les candidatures municipals. Però si llegim alhora els resultats de les autonòmiques del 21 desembre del 2017, els del 28 d'abril passat, i els que s'esperen a les del Parlament Europeu i a l'Ajuntament de Barcelona, en surt el dibuix que hem indicat: Esquerra com a partit, Puigdemont com a icona.

Quan van ser convocades per Mariano Rajoy amb el 155, Esquerra tenia el vent a favor per guanyar les autonòmiques del 21-D, però Puigdemont va decidir concórrer amb una llista a mida, va llançar el missatge de la restitució legitimista i va atraure en la seva persona una allau de vots que protestaven contra la intervenció de l'Estat, fins a aconseguir tombar els pronòstics. A les generals del mes passat, Puigdemont no es presentava, i ERC va superar JxCat per molta diferència. Aquella victòria també va significar una expressió de suport a Junqueras, de manera que aquesta reivindicació ja està feta i els electors poden girar-se cap a l'home de Waterloo, que es proposa com a corcó català a les institucions de la Unió. Al capdavall, ningú no està abordant aquesta convocatòria amb mentalitat europea, sinó estrictament local: fer divulgació del projecte sobiranista per buscar complicitats o, al contrari, «combatre la propaganda separatista» amb Borrell com a primera espasa.

Podem preguntar-nos si una llista d'Esquerra encapçalada per Puigdemont funcionaria a les properes eleccions catalanes. ERC exigiria mantenir el control i probablement el nom: la seva força és la solidesa de l'estructura i de la identitat com a partit. Caldria desfer JxCat, que és una creació de l'expresident i per tant la podria desmuntar, i desactivar el PDeCAT, que com a continuadora de Convergència és dipositari de l'instint de supervivència que anima qualsevol organisme. Complicat.