22 de maig de 2019
22.05.2019

Cartes

22.05.2019 | 00:24

Em puc perdre el naixement del meu primer fill?
Francesc Soler Güell Bescanó
El dia 8 de maig vaig rebre la denegació de la meva al·legació de no poder ser 2n vocal en les properes eleccions del dia 26 de maig. Quin és el motiu que vaig justificar per no poder participar com a membre de la mesa?, doncs que el dia 23 de maig la meva esposa surt de comptes del nostre primer fill.
Per tant, podem sumar als nervis de ser pares per primer cop, de com anirà el part, de la salut del nadó i de la mare, i de la incertesa de quan el petit es decidirà per descobrir un nou món al fet que el dia escollit coin­cideixi amb el dia de les eleccions. Si sabem que el nen pot néixer avui, que entrem a la setmana 38, o es pot decidir no fer-ho fins a la setmana 41. Però cal tenir aquesta pressió a sobre? Segons els supòsits establerts per la Llei Orgànica del Règim Electoral General, hi ha un conjunt de causes personals, familiars, i professionals que justifiquen la renúncia i altres que depenen de la valoració de la junta electoral de la zona. Malgrat que si que es té en compte la gestació i el permís maternal, entre les causes personals vàlides per si soles, en cap cas es menciona quina és la situació del pare davant d'aquesta situació. Ni tan sols, en les causes personals o familiars subjectes a valoració, on sí que apareix la participació en esdeveniments familiars d'especial rellevància com batejos, comunions o casaments. Per tant, on està la peritat entre el pare i la mare que es vol aconseguir amb l'entrada en vigor de l'ampliació del permís de paternitat? Un esdeveniment religiós és més important que el naixement d'un fill? Segons la junta electoral de la zona de Girona, el dia 26 de maig sigui quina sigui la situació m'he de presentar a la mesa electoral a les 8 del matí, fins i tot, si la meva dona en aquells moments està de part. L'única opció que m'ofereixen és que, al mateix dia, puc presentar la documentació necessària per excusar-me, malgrat que segons el comunicat no es pot interposar cap altre recurs en la decisió presa. Per tant, tal notificació ha de ser presencial, si no les conseqüències ja són conegudes per la majoria: multa, presó i, fins i tot, que el meu fill conegui el seu pare en presència d'algun cos policial.


Un centenari manipulat
Mateu Frigoler Teixidor Canet d'Adri
Gràcies a Déu, arribem a la recta final de les campanyes electorals, sense prendre mal. Per fi deixarem d'escoltar a TV3 la pallissa de les prohibicions de la Junta Electoral. Deixarem també d'escoltar totes les magnífiques propostes dels partits i candidats. En els pobles petits, aquells dels alcaldes-escolanets que segueixen sempre els manaments dels Papes, també es valen de totes les estratagemes per guanyar vots. Aquest és el cas que tindrà lloc en el meu expoble de Bescanó, s'aprofita aquesta última setmana de campanya, per celebrar el centenari  d'una senyora exmestra de la localitat. L'escolanet candidat a renovar l'alcaldia li farà la solemne entrega de la medalla corresponent, seguit tot d'un esplèndid refrigeri. El que no tinc clar és si al comiat es cantaran els Goigs del Sant Patró, suposo que tot depèn de la presència o no del Papa. Segons he parlat amb els veïns cap d'ells vol anar a aquet vergonyós muntatge electoral. Els que coneixem en Carles Puig­demont i el seu tarannà, estic segur que tot aquet xou per a ell seria una autèntica «Marchenada», una cosa és fer campanya i l'altra és fer el ridícul.


Diàleg no sempre
és acord
Lluís Torner i Callicó GIRONA
Avui els mitjans d'informació tornaven a treure el tema de Sixena, sobre la polèmica relativa a la propietat d'unes obres d'art religioses, establerta entre el Bisbat de Lleida i el de Barbastre-Montsó. Tot va sorgir quan es creà aquest darrer bisbat, que pertany a Aragó, i reclama les obres que hi havia al Museu de Lleida, per la qual cosa, dues autonomies diferents, i d'aquí va sorgir el problema, doncs a part d'un tema a dirimir per l'Església s'hi afegí el tema polític, que ho acaba de complicar. Tot i que una part ja va ser retornada als reclamants, n'hi ha una altra, d'obres comprades per la Generalitat –de la qual sembla haver-hi els corresponents justificants– que cuidà de la seva delicada restauració, i que també són objecte de reclamació. Ara la cosa ha passat de la justícia canònica, a la civil –independents l'una de l'altra– per tant, cal entendre que s'ha trencat el diàleg entre els dos bisbats i les dues autonomies. No hi ha hagut acord, i s'ha passat al judici. Això ens fa pensar en com volem que s'entenguin els polítics de partits diferents si dintre l'Església, que ens parla de diàleg i del corresponent acord –tot i que fa estrany– també hi ha membres jeràrquics que no s'acaben d'entendre. Deu ser allò que diu la saviesa popular sobre «la Vinya del Se­nyor», dit amb tot el respecte.

La fotografia de Jordi Gamito al Trail Menorca «Camí dels Cavalls» que publicàvem dilluns a la pàgina 43 és del fotògraf Ian Corless.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook