Queden dos dies perquè s'acabi la campanya electoral i amb ella el cicle que va començar fa uns mesos. El fet extraordinari és que hagin coincidit dues campanyes amb un mes de diferència. I a més, que no hi hagi només dues votacions sinó que es pugui arribar a fins a cinc en alguns casos ha suposat un empatx de campanya que s'ha apreciat en un seguit de coses, però molt especialment en l'assistència als actes o les audiències dels debats.

Però, a més, el fet que la campanya del 28 d'abril hagués estat tan tensa i amb tanta incertesa no només va provocar molta mobilització sinó una activació electoral que s'ha intentat allargar durant un mes més.

Ja fa anys que molta gent es pregunta si han de canviar les campanyes electorals tal com les tenim fins ara i la situació excepcional que hem viscut fa que aquesta pregunta tingui encara més sentit.

I és que més enllà d'això, s'estan produint canvis que fan que el replantejament de les campanyes sigui inevitable. Un replantejament que vagi molt més enllà de la sempre repetida retallada del període de campanya de dues a una setmana.

I és que hi ha elements nous que s'han anat introduint en les campanyes i que fa que la manera tradicional d'encarar-les estigui en qüestió.

La primera són els debats. Els debats han mutat campanya darrere campanya. Si bé sempre havien estat el protagonista principal de la campanya -sobretot els televisius- cada cop tenen un paper menys rellevant bàsicament per un motiu: cada nova elecció hi ha més debats. A qualsevol elecció municipal d'una ciutat mitjana o gran, es programen una ingent quantitat de debats que fa que es plantegin dubtes en l'enfocament de la planificació de la campanya. Cal fer tants debats? En una ciutat com Girona, en aquestes eleccions haurem pogut veure com a mínim deu debats. I a Barcelona, la xifra es multiplica per tres o per quatre. Cada mitjà de comunicació vol un debat, cada entitat sectorial vol un debat, cada barri vol un debat. Això fa que els debats esdevinguin repetitius, que generalment només hi assiteixin la «claca» de cada partit, que en molts casos no hi participi el cap de llista i que tinguin una audiència baixa. Per a un ciutadà de peu, vist un, vistos tots. Segurament, el més normal seria un acord entre partits per definir dos o tres debats i que aquests es desenvolupin en els moments importants de la campanya: inici, mig i final.

Tot i això, això no hauria d'estar regulat sinó que s'hauria d'anar a un acord tàcit entre partits per tal que així sigui. També estaria bé fer com als Estats Units, on normalment fan tres debats i tots tenen un format diferent, i en què un el protagonisme el tinguin els electors amb les seves preguntes.

El segon element són les xarxes socials. La revolució tecnològica ha fet que les possibilitats d'arribar a l'elector s'hagin multiplicat exponencialment i que molt sovint s'arribi a més electors a través d'un Facebook Live que no pas amb un acte tradicional. Això que tot just comença farà canviar les campanyes en poc temps. Una altra cosa és l' spam publicitari, que més que acostar allunya la política del ciutadà.

I finalment, el darrer element són els actes públics. Hi ha diferents actes públics però bàsicament són tres en campanya: l'atenció als mitjans, els porta a porta i els mítings.

L'atenció als mitjans és imprescindible però una mica ja està mutant cap a un nou format en el qual els mateixos partits són els mitjans de comunicació que distribueixen la informació. Sembla que aquesta serà una tendència imparable, bàsicament per les mancances materials i logístiques dels mateixos mitjans de comunicació. Pel que fa als porta a porta, això difícilment canviarà gaire, ja que el contacte amb la gent és imprescindible. Poden canviar el format, però acostar-se i parlar amb els ciutadans és imprescindible en campanya.

I, finalment, els mítings. Aquests han mutat i han tornat. Depenent de l'elecció serveixen per acostar els missatges a la gent i en altres només serveixen per fer arribar el missatge als mitjans. Segurament el míting és el format que més canviarà, però depenent de l'elecció es tornaran en mítings tradicionals i de masses.

Molts canvis a la cantonada i molt temps per reflexionar-hi després d'un cicle esgotador que feliçment acabarà aquest diumenge. O no?