Coincidint amb la milionèsima vegada que les televisions tornàvem a emetre Titanic aquest passat cap de setmana, un altre transatlàntic britànic tocava fons. La companyia Thomas Cook, aquella que va ser durant dècades i dècades el símbol dels operadors turístics en àmbit mundial i que va dominar el mercat internacional, està a punt de desaparèixer després d'acumular pèrdues multimilionàries i de perdre més d'un noranta per cent del seu valor borsari. És a dir, que ara les accions d'aquest gegant no valen gairebé res. Malgrat la seva decadència, però, i el seu retrocés econòmic continuat, encara el darrer any va transportar més de 20 milions de turistes.

A Thomas Cook li ha passat allò que avui pot passar a qualsevol; la societat evoluciona tan de pressa i canvia d'hàbits tan sovint que quan se n'han adonat han vist com els ciutadans havien deixat de banda els grans operadors turístics per contractar-se ells mateixos les vacances, fer-ho a través de plataformes com Airbnb o Booking i buscar vols de companyies aèries de baix cost.

El que avui encara és la companyia turística més antiga del món, va néixer el 1841, i que probablement devia vendre bitllets per al Titanic, a un preu que podia oscil·lar entre els 4.350 dòlars de primera classe i els 1.750 dòlars de segona (no compto els de tercera perquè només valien 30 dòlars) està a punt de xocar amb l'iceberg de la seva pròpia incompetència, la de no saber veure cap on anava el mercat.

Tant si és ven a trossos com si desapareix totalment, el cas de Thomas Cook s'acabarà explicant a les escoles de negoci com el millor exemple de l'acomodament empresarial. Ells eren els líders i no havien de mirar pel retrovisor que hi havia darrere, fins que aquells nous corredors els han avançat i aleshores s'han quedat sense alè per continuar. Sobta i molt que el sector turístic s'emmiralli tant en la seva pròpia ombra que no sigui capaç de visualitzar els terratrèmols que estan per arribar. Com el Titanic, també molts es pensaven que Thomas Cook era indestructible.