Per fi s'acaben les eleccions, quan llegiu aquestes ratlles, només quedaran unes hores de campanya i un dia per reflexionar. Curiós costum aquest, els ciutadans del Regne d'Espanya necessitem un dia obligat per reflexionar no fos cas que anéssim a votar fent-ho a la primera papereta que trobem.

Aquests dies hi ha hagut molts comentaris sobre el fet que a Espanya hi ha tantes garanties democràtiques que fins i tot presos preventius poden anar a recollir les seves actes. Una afirmació ximple del tot. La resposta que caldria donar és que anem malament, molt malament. No pot ser que trobem normal que el senador més votat a Catalunya estigui a la presó i que el cap de llista de l'opció més votada a Catalunya estigui a la presó i que el senyal de televisió al Congrés i al Senat estigui censurat i que als periodistes se'ls restringeixi, ni més ni menys, que el seu dret a informar i que tot plegat s'accepti amb una certa normalitat. Crec que ens hauríem de fer una pregunta. I ara, què cal fer? S'atribueix a Mario Benedetti aquesta frase: «Quan crèiem que teníem les respostes ens han canviat les preguntes». Un altre com Jorge Wagensberg deia «Canviar de resposta és evolució. Canviar de pregunta és revolució». Xavier Domènech ho diu així «la història respon a les teves preguntes amb respostes inesperades modificant els interrogants». En canvi, Donald Trump no sap les preguntes i se li obliden les respostes que ell mateix d0na. Jo m'atreviria a dir que quan hem sabut que moltes respostes eren falses ens hem adonat que les preguntes eren també equivocades. La pregunta ara seria, quina majoria cal construir a Espanya? En els darrers dies he trobat molta gent que creu que les coses haurien de tornar a ser com abans. Que cal recuperar la «normalitat». M'atreveixo a dir que és impossible amb presos i exiliats. Si es vol recuperar una certa estabilitat de govern al Regne d'Espanya, això passa indefectiblement per un pacte de les esquerres espanyoles amb el republicanisme català i amb els bascos. Però amb presos i exiliats això serà pràcticament impossible.

Soc dels que pensa que el «normal» seria que els republicans catalans votessin a favor de la investidura de Pedro Sánchez i els pressupostos. Ara bé, no veig cap gest per l'altra banda. Hi ha d'haver contrapartides i en aquests propers quatre anys la contrapartida ha de ser que no hi hagi presos, ni exiliats. Sense això és impossible a Catalunya i a Espanya recuperar el rumb. Comparar Vox amb ERC és com posar al mateix pla moral el feixisme i l'antifeixisme, una cosa que només es pot fer al Regne d'Espanya; a l'Europa dels aliats de la II Guerra Mundial es consideraria una enorme immoralitat, que és el que és. La governabilitat a Espanya depèn ara de la intel·ligència. Hi ha una oportunitat.