Els propers cinc anys seran clau per al futur de la Unió Europea. Les eleccions europees del diumenge es veuen com quelcom estrambòtic per a una gran majoria. Encara hi ha molt desconeixement sobre la seva importància. Molta gent ha votat a Europa com a protesta. Conec persones que en el passat van votar el partit de Ruiz Mateos, fins i tot de Jesús Gil. Va ser en les eleccions europees de 2014 quan es va donar a conèixer Podem. Si no hi hagués hagut eleccions generals fa un mes, Vox hauria obtingut a les europees un gran resultat. Un gran resultat serà el que obtindrà l'exalcalde de Girona Carles Puigdemont, fins i tot a la resta d'Espanya. Dit això, Europa es juga el seu futur. Creixen els populismes, els nous nacionalismes, els extremismes, els que volen destruir el concepte d'Europa des de l'arrel. Com si això d'Europa hagués sortit malament. Ningú recorda -o no vol recordar- la història, d'on venim, els morts a les guerres, els odis entre països veïns. La UE no és perfecta, hi ha hagut errors i el fenomen, encara sense resoldre, del Brexit és un dels grans dubtes que hi ha sobre la taula. Però el seu recorregut és de notable alt. Els països rics de la UE han anat tenint la generositat d'anar ampliant-se cap als més pobres. Qui digui que avui Espanya està pitjor que abans de la seva incorporació a la Comunitat Europea el 1986 menteix.
Europa es juga el seu futur per poder estar al mateix nivell de les grans potències mundials. Europa ha d'estar més unida, ha de ser més emprenedora, menys burocràtica i creativa. Tant de bo un dia puguem votar per un president d'uns Estats Units d'Europa. Sense creixement ni ambició empresarial no hi haurà estat social que es pugui mantenir. Perquè Europa segueixi avançant, no es poden prendre aquestes eleccions a broma.
