26 de maig de 2019
26.05.2019
Diari de Girona

Cartes

26.05.2019 | 06:00
Cartes

«La trastienda de Trump»
Josep Baella Isanta GIRONA
Obra apocalíptica i ben documentada de Daniel Estulin, en la qual fa una dissecció a l'economia americana. Parla de la desintegració d'un model financer amb repercussió mundial.
El tràfic de drogues genera uns beneficis anuals al voltant del 950.000 milions de dòlars que beneficien els mercats financers i especialment Wall Street. Aquesta injecció de diners al sistema econòmic és vital i per aquest motiu es manté el tràfic de drogues. Bancs dels Estats Units (no els únics) han desenvolupat una sèrie de polítiques molt elaborades per transferir fons il·lícits als Estats Units, invertir-los en negocis legítims o en bons del Govern i legitimar-los. El sistema està trucat i el problema és aquest: « les persones que viuen en un sistema trucat es tornen idiotes».
El negoci més rendible del planeta Terra és l'esclavitud . «I la manera més eficient de l'esclavitud és controlar la gent mentalment, sense que ells ho sàpiguen. Les drogues són una forma més a l'hora de crear aquest tipus de control mental».
L'economista Niño Becerra ens diu que Estats Units porta més d'un segle jugant amb dos variables que li han estat favorables. Ha estat emetent tot el deute públic que ha volgut i ha imprès tots els dòlars que necessitava. Sabia que la resta del món li compraria el deute i acceptaria els dòlars. «I això s'acaba».


Em puc perdre el naixement del meu primer fill?
Dolors Belmonte Carrillo
Sr. Soler, ho entenc perfectament! El meu cas va ser que vaig haver d'estar en una mesa, sí o sí, amb la meva nena (que encara no tenia 2 anys) acabada de sortir d'una operació molt complicada i d'estar a la UCI. La pregunta de la junta quan vaig al·legar va ser: i ningú es pot quedar amb la nena?.
Algú s'hauria de plantejar aquesta normativa i canviar-la. Pot ser si fan una selecció al cens i escullen majors d'edat, aturats i estudiants la gent aniria més contenta. Un apunt... jo ja he estat unes quantes vegades en una mesa i ara, en aquests moments que se'ns omple la boca amb el tema de la transparència, suggereixo que el dia que s'escullen als membres de la mesa, sigui un acte públic.


Morir en vida
Josep Serra Quintana GIRONA
Un cop més salta a la palestra el dret a la mort digna, ara pel cas Lambert a França, un home de 42 anys que en porta deu en estat vegetatiu. L'Església i sectors conservadors s'oposen frontalment al fet que es deixi d'alimentar Vincent. Creuen que així es respecta la vida, que sens dubte és un dret. Però és també, en aquests casos, una sentència de despiada tortura per a la persona-vegetal a seguir morint en vida, si a això se li pot dir vida i de pas regalar una llarga condemna i patiment al seu entorn proper. La vida és un do però alguns s'entesten a convertir-la en obligació, la distorsionen basant-se en una moral tradicional entesa com jeràrquica passant-se la dignitat i voluntat del pacient per l'arc de la desconsideració. Molt ha de caminar encara el Sapiens per desprendre's de la pesada llosa que encara representa aquesta ortodòxia, amos de la vida dels altres, dominada per petrificats cànons propis de fonamentalismes passats. Parlen de llibertat, però em temo que mai han cregut realment ni en la persona ni en la seva autèntica intransferible llibertat.


«Crist viu» dedicat als joves
Jesús Domingo Martínez GIRONA
Es va fer pública, fa poc més d'un mes, l'Exhortació «Crist viu», que el Papa Francesc ha redactat després del Sínode dedicat als joves. La carta desgrana en nou extensos capítols una radiografia del moment que viu la societat i l'Església, amb l'accent posat en els joves, dels quals no podem afirmar només que siguin el futur, perquè tenen molt a dir i aportar davant del moment de particular cruïlla que travessem.
Reconeix que no tot és ideal ni perfecte, molts joves perceben la mateixa presència de l'Església com molesta, de vegades per les faltes de la mateixa Església que no ha sabut estar a l'altura del que la situació reclamava. El Papa insisteix en la necessitat d'escoltar, de sortir i de no estar a la defensiva, de presentar Crist d'una manera atractiva per als joves, i de reconèixer en el que altres diuen una llum que pugui ajudar a descobrir millor l'Evangeli.


Gospel Girona
Maria Salip Calvó GIRONA
Fantàstic l'espectacle de gospel a l'auditori de Girona amb motiu dels 15 anys en aquesta ciutat. Uns cors magnífics i molt bons músics i solistes. Llàstima que un espectacle que ha de ser i arribar a tothom, es voler polititzar portant la majoria d'actors el famós llacet groc és una pena que fins i tot en això es fa palessa el grau de fundamentalisme on hem arribat.
Canviant de tema, animo al Sr. Albert Soler que continui amb els seus escrits esperpèntics, irònics, intel·ligens i políticament incorrectes, al menys una persona s'atreveix a diferenciar-se de la uniformitat dels portadors de llacets grocs. Gràcies al Diari de Girona per pemetre la llibertat d'opinió i expresió.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook
L'últim El més llegit