Manuel Cruz ha estat elegit aquesta setmana president del Senat. És la primera vegada que un català ocupa aquest càrrec. I és la primera vegada també que qui presideix la nostra cambra de representació ter­ritorial anuncia que dedicarà els seus esforços a impulsar reformes que garanteixin la pluralitat, la convivència i el govern compartit que s'hauria d'impulsar justament des del Senat.

Manuel Cruz pertany al petit grup de persones que el 2012 vam fundar Federalistes d'Esquerres. Es va posar al capdavant de l'associació en un moment en què significar-se a Catalunya per qualsevol opció que no fos la independència representava un cost personal, i fins i tot professional, que pocs volien assumir. Eren temps en què el més còmode era callar. Advocar pel diàleg, la convivència i per una sortida compartida que acceptés la pluralitat i la diversitat de Catalunya i Espanya, com feien els federalistes, era un risc. Eren moments en què afirmar que ningú pot arrogar-se la representació del «poble», com va assenyalar la Meritxell Batet en assumir la presidència del Congrés, suposava complicar-se molt la vida. Per exemple, perdre amics i amigues de tota la vida. Ser titllat de traïdor o d'ingenu. O, com va passar en el seu cas, que TV3, la nostra televisió pública, fes un gag vexatori de la seva persona

Que Manuel Cruz s'hagi convertit en president del Senat significa un reconeixement a la seva obstinació personal per tendir ponts, per predicar la necessitat d'avançar en una sortida federal i el que representa. És un gest per als i les federalistes anònims que a Catalunya van donar un pas endavant el 2012 significant-se i que han insistit des d'aleshores en que l'única sortida a la crisi política i social que vivim passa pel diàleg, el pacte i la negociació. Que la imposició d'unes idees sobre altres no conduirà a cap solució i que, encara que no sigui fàcil, hem d'acceptar que totes les opcions són legítimes i trobar una forma de seguir convivint junts. És un reconeixement també per a aquelles persones que, sense definir-se com federalistes, comparteixen els seus valors. Perquè tot i les males cares, els insults indirectes o explícits, segueixen intentant compartir un cafè al bar del poble amb tothom, insisteixen en saludar amb afecte aquells veïns i veïnes que fan el gest de girar-los la cara.

Manuel representa el federalisme però a més la pluralitat de Catalunya, on la majoria dels seus ciutadans són com ell, persones amb identitats múltiples, que són catalans però comparteixen també l'herència dels seus pares o avis vinguts d'altres territoris i no volen renunciar a aquesta complexitat perquè la senten com una riquesa, com una cosa que suma.

Alguns mitjans han destacat aquests dies que en aquests anys Manuel Cruz ha estat dur amb l'independentisme. És veritat que ho ha estat en els moments més crítics però ho és també que és una de les persones que més s'ha esforçat a crear un relat alternatiu, inclusiu, de mirada àmplia i càlida mentre la societat es polaritzava en dos bàndols que apel·laven a la intolerància mútua. Manuel Cruz va resumir aquest esperit en una frase que li va sortir espontàniament en un acte que va organitzar Federalistes d'Esquerres el 2016 en què es feia una crida per trobar una sortida solidària a la crisi dels refugiats: «El federalisme és la forma política de la fraternitat». Un frase que es va convertir en un lema i que arriba ara a una de les institucions més decisives per aconseguir un canvi que ens tregui d'una crisi de convivència que sembla que no acabarà mai. El federalisme s'esforça per dotar la fraternitat de contingut polític i és això el que guiarà a partir d'ara la presidència del Senat. Manuel Cruz és una oportunitat perquè comencem a escoltar-nos i a reconèixer, com ell mateix ha dit en assumir aquesta nova responsabilitat, que en les paraules de l'altre sempre es pot trobar una veritat profitosa.