Avui votem a les eleccions municipals i a les eleccions europees. Aquest fet em provoca hilaritat, o potser és angoixa. En el fons és falta de coneixement sobre què implica ser europeus. Ciutadans europeus, ni sé si això és veritat o per contra és una quimera.
La distància entre un alcalde (un regidor municipal) i un diputat europeu és massa gran. Vull dir que em costa d'abraçar, de cap, amb els rudiments de l'anàlisi d'estar per casa. És la mateixa distància que hi ha, per entendre'ns, entre l'espardenya fabricada al costat de casa i una bamba fabricada a la Xina, firmada per una multinacional nord-americana. En el segon cas es produeix un miratge estrany. Més ben dit, és la distància que hi ha entre el tètric menú al bar de la cantonada, mediocre i familiar, i el repàs opulent, d'alta gastronomia, el banquet afectat que una servidora de vostès només ha vist en revistes i xarxes socials i, per tant, l'ha ungit amb els olis de la imaginació.
Soc dels que pensa que el municipalisme és l'oposat rodó de la barbàrie. Perquè, a mesura que pujo les escales de l'edifici institucional, a cada replà em sembla que es perd alguna esquella. Consells comarcals, diputacions provincials, governs autonòmics, estatals, Europa, el món. Ja sé que es tracta de cercles concèntrics. I que cada institució gestiona, serveix per administrar un paquet de mesures i de necessitats superior. No soc tan innocent com per no entendre, per exemple, que una sanitat i una educació públiques s'han d'articular des de força més amunt que no pas des d'un ajuntament. Ni els ports ni els aeroports. Ja sé que els diners que donem i ens tornen des d'Europa permeten inversions en grans infraestructures. No tinc clar, tanmateix, fins on poden arribar els ajuntaments per aturar el saqueig immobiliari al territori, tot i que poso la mà al foc que no fan tot el que poden. Ni ells ni les instàncies superiors: plegats fan els ulls grossos.
En resum: avui votem, alhora, els funcionaris de la planta baixa i, com qui diu, els de l'àtic. La distància, a l'hora de pensar quin funcionari creiem que ho farà millor, és massa gran com per decidir-se, el mateix dia, a la mateixa hora, davant de dues urnes bessones. És tal, la distància, que avui més d'un votarem carregats de contradiccions. Fins i tot votarem opcions que l'una davant de l'altra, ideològicament s'esgarraparien i es batrien en duel, capaltard, a mort. La sensació fa riure -i fa plorar.
A l'alcaldable d'on estic empadronat, i als que el segueixen llista avall, els votaré amb la seguretat que són els millors. En canvi, a les llistes europees votaré, si és que al final em decideixo, i faré com aquells que travessen el desert i a l'horitzó veuen una forma, es pensen que és un oasi i quan hi arriben només hi troben les restes d'un campament, desballestat per inútil, qui sap si amb un passat gloriós.
