26 de maig de 2019
26.05.2019

perplexitat

26.05.2019 | 06:00

Deixar algú sense educació és com deixar-lo sense sistema operatiu. De què et serveix aquest quilo i escaig de cervell si no pots inserir-hi les aplicacions necessàries per comprendre la realitat? Envegem els que posseeixen telèfons intel·ligents, capaços d'oferir des d'un servei de navegació fins a una calculadora, però donem poca importància, o cap, a l'educació humanística, que és la base sobre la qual s'assenten la resta dels sabers. Podria donar-se el cas que el mòbil d'una persona qualsevol tin­gués més funcions que el seu cervell. Els nostres científics es queixen amb freqüència de la manca de mitjans per a la investigació. Aquesta pobresa dona com a resultat que siguem poc competents en les matèries que defineixen el futur. Espanya és un gran maquinari amb escàs programari.
Jo soc l'amo del meu maquinari, que és el meu cervell, però el programari m'ha estat implantat pacientment per la cultura en què he viscut. El «jo» no deixa de ser una aplicació. La seva riquesa depèn de la interacció que hi hagi hagut entre aquest «jo» i el món que m'envoltava. Una part va dependre de mi, de la meva voluntat, del meu esforç, de la meva curiositat. L'altra, de les possibilitats que em va brindar el món en el qual em vaig desenvolupar. Quan una societat és, en el seu conjunt, poc intel·ligent, podem assegurar que han fallat els mecanismes de cohesió capaços de tirar-la endavant. L'educació, en aquest territori, ho és tot. L'accés a ella, per tant, hauria d'estar garantit sigui quin sigui l'origen de cada un.
La guerra entre Huawei i Google és la guerra entre els amos del maquinari i els posseïdors del programari, entre els que tenen el cervell i els que li faciliten el sistema operatiu a aquest grapat de matèria gris. Es tracta d'un conflicte, doncs, altament simbòlic. El maquinari no té sentit sense el programari i viceversa. Es necessiten amb desesperació. Al llarg dels propers mesos, veurem quina d'aquestes dues parts d'un smartphone –el seu cos i la seva ànima– té més possibilitats de reacció. Els xinesos venien posant el cos; els americans, l'ànima. Vostè i jo, la perplexitat.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook