27 de maig de 2019
27.05.2019
Diari de Girona

Cartes

27.05.2019 | 06:00
Cartes

Injustícia omnipotent
Màrius Viella la bisbal d'empordà
Voldria jutjar, però també voldria poder sentenciar; aquest és el sentiment de disconformitat amb el vergonyós judici contra el Govern de Catalunya, empresonat des de prop de dos anys, per voler donar veu al poble català mitjançant les urnes per exercir el dret a votar en l'exercici del dret a l'autodeterminació, o al dret a decidir.
La «injustícia» en aquest judici, representada i administrada amb Omnipotència pel president d'aquest tribunal compost per set jutges (president inclòs) es manifesta, quan els advocats defensors són reprovats en els interrogatoris, quan els testimonis cridats per la defensa són interromputs per dir-los que allò que no afecta exclusivament al cas que s'està jutjant no interessa al tribunal; quan en dues ocasions que jo he comprovat mitjançant la TV en directe, dir-li a un testimoni que s'ha assentat en arribar a la taula per declarar, «levántese, por favor», i un cop l'ha tingut dret dir-li «siéntese por favor»; contestar a la manifestació de no estar d'acord per la presència i ser interrogat per Vox, «todos estamos aquí por imperativo legal»; i tantes altres incongruències.
Si impartir justícia és el que es comprova en aquest judici, que els acusats encara no saben de que ho són, després de prop de dos anys a la presó, i que els membres de «la Manada», amb sentència per violació, corrin lliures pel carrer, n'hi ha ja no només per fotre el barret al foc, sinó per cagar-s'hi.
Però, el que no pot entendre ningú que sigui una mica honrat és que a la jutgessa que va empresonar al Govern català i als Jordis (Carmen Lamela) l'han condecorada amb el Tribunal Suprem de justícia després de que tant ella com el Sr. Llarena hagin estat retirats del procés, i aquest últim com a premi, ha passat a la sala 2a del Tribunal Suprem.
He fet referència al judici del procés català, però si anem al cas de Sandro Rosell, expresident del Barça, i de ben segur tants altres que molts desconeixem, però de ben segur que no destil·len tanta gravetat, perquè dos anys empresonat per un jutge i que l'absolgui un altre jutge pel mateix procés, és de tal magnitud que no té qualificatiu, ja el vergonyós és per riure quan la cosa és plorar.
A tota aquesta gent que estan patint i els que ja han sofert la presó preventiva tant de temps, qui rescabalarà el perjudici moral a part de l'econòmic. Com recuperaran el temps perdut els que tenen fills petits.
Jo voldria poder jutjar aquesta causa i la sentència que la dictessin els perjudicats, perquè la que jo imposaria seria tan desproporcionada com és el mateix judici en aquests moments.


«Joc de trons»
Eulàlia Isabel Rodríguez Pitarque Torroella de Montgrí
Vagi per endavant que no he vist mai cap capítol de Joc de trons i ara que es veu que ha acabat una temporada més se'n torna a parlar; de fet fa anys que sents converses sobre aquesta sèrie en qualsevol lloc. Als fans els deu sobtar que hi hagi persones que no ens atragui, de la mateixa manera que ens sobten ells als qui mai no n'hem estat seguidors.
Els primers anys podia escoltar com els joves i no tan joves comparaven els llibres amb la sèrie; ara això ja costa més de sentir-ho. I també vaig poder comprovar al seu moment com va atraure a Girona un munt de gent quan va ser escenari d'un dels capítols.
Fa poc en una visita guiada que ens van fer a la ciutat escocesa d'Edimburg, el guia va explicar la història del lloc citant personatges d'aquesta sèrie. Com que eren de temporades passades, va dir, no feia cap spoiler.
Si ja em va sobtar la quantitat de gent que seguia Lost, ara també em sobta la quantitat de gent que no es perd Joc de trons. Potser algun dia agafi prestada la sèrie de la biblioteca i me l'emporti cap a casa.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook