El treball ha d'estar en el centre de les preocupacions de tots plegats i especialment de totes les persones que tenen alguna responsabilitat pública. Una persona sense treball es torna invisible, i es posa en perill de ser un exclòs de la societat. Amb el treball obtenim i creem connectivitat social, escapem de la pobresa i contribuïm a mantenir una vida digna, satisfent les nostres necessitats personals i socials. L'atur és causa principal de l'exclusió social. Per això ha de ser objecte d'especial atenció als nostres municipis incentivar els agents socials i econòmics per tal de mantenir i crear llocs de treball dignes, que contribueixin a fer de la nostra societat un lloc convivencial i socialment just. No es tracta de fer caritat o facilitar ajudes o subsidis, cal atacar les causes i no només els símptomes, promocionant l'accés a treballs dignes i facilitant que les persones siguin protagonistes i actors de la seva vida.
Hi ha dades que ens han de fer reflexionar, si volem fer camí plegats cap a una societat més humana i un món millor. L'economia especulativa, que dirigeix les borses i els mercats financers cada cop més volàtils i anònims, s'ha imposat a la real, a l'economia productiva, de manera preocupant. I ha creat unes escletxes socials i econòmiques cada cop més grans, posant en perill l'estabilitat social necessària i una redistribució més justa i equitativa de la riquesa.
Estem en una societat molt millorable, amb reptes per afrontar i preocupacions per resoldre. O no és preocupant que un 1% de la població mundial posseeixi, segons càlculs fidedignes, el 82% de la riquesa total del planeta? No ens hem de preocupar quan observem l'encariment de l'habitatge, la progressió ascendent dels lloguers, la compra especulativa de pisos i blocs per part de fons inversors que limiten i impedeixen que molts dels nostres conciutadans puguin continuar o puguin tenir accés a un habitatge, no ja de propietat, sinó de lloguer, per no disposar de salaris suficients? Moltes persones continuen vivint el drama de veure's privades del seu habitatge, per motius diversos, i no obtenen solució per poder llogar al mercat lliure. I això exigeix una resposta per part de les administracions públiques. No es pot deixar exclusivament al lliure arbitri del mercat la cobertura d'un dret tant essencial, bàsic i fonamental com el dret a disposar d'un sostre, d'un habitatge. He vist el drama de famílies que figuren com a morosos per raó d'haver perdut el seu habitatge per no haver pogut pagar la hipoteca, però que actualment tenen feina i ingressos suficients, però són exclosos del mercat de lloguer per la tatxa de morós. No oblidem que del dret a l'habitatge pengen i depenen altres drets fonamentals de les persones com és el dret a la intimitat o el dret a la salut. Hem de reaccionar. Hem d'actuar. L'element fonamental de tota comunitat, de tota ciutat, som les persones que vivim en el present, per importants que siguin les pedres, la història o la cultura o les proclames de paradisos futurs. I són aquests temes i problemes concrets que s'han d'atendre i resoldre.
