Què hem de fer amb aquesta democràcia
de paper?
llorenç carreras i sureda Bescanó
Mentre dinava amb un bon amic, ens assabentem que els quatre diputats presos han estat suspesos de funcions, així ho ha acordat aquest divendres la Mesa del Congrés, presidida per Meritxell Batet. I jo em pregunto: per què els van deixar presentar com a candidats? Ara resulta que més d'un milió i mig de votants estem orfes democràticament, el nostre candidat està «suspès».
En un estat normal i democràtic imagino que el Parlament és sobirà i defensa els seus diputats contra les intromissions d'altres poders, per allò del conegut Montesquieu i la separació de poders. Aquí la Mesa s'ha oblidat del Reglament del Parlament i aplica l'article 384 bis de la llei d'enjudiciament criminal; d'aquesta manera amén de no defensar els drets del diputats que van prometre la Constitució, el Tribunal Suprem no ha hagut de demanar el suplicatori malgrat que ho estableixi el Reglament del Parlament espanyol. I tots contents i a tornar a votar aquest proper diumenge, en espera de nous afers democràtics perquè hi ha algun candidat que no és del gust dels que manen i no accepten els resultats de les urnes.
Una darrera pregunta a qui la pugui contestar: el Congrés dels Diputats ja podrà funcionar correctament amb 4 diputats menys? Potser que es plantegin per què calen 350 diputats.
Arribo a casa i descanso una mica al sofà... això de quedar orfe, encara que sigui democràticament, és un tema seriós i cal reflexionar-hi... em ve al cap un record: Atutxa, que es va negar a suspendre un grup parlamentari per ordre del Tribunal Suprem i va ser condemnat juntament amb la resta de la mesa. Això sí, fins que va arribar Estrasburg 12 anys després i aquest tribunal va considerar que estava mal condemnat i va multar Espanya. Sí, però 12 anys són molts anys.
En defensa d'aquesta «germana terra»
Jesús Domingo Martínez girona
Encara falta molt per fer, més enllà de les actuacions dels governs, que de vegades donen pals de cec amb fins demagògics. És la societat la que ha de prendre consciència en el si de les pròpies famílies, que la salut de tota la humanitat depèn de la responsabilitat que cadascú ha d'assumir en defensa d'aquesta «germana terra», com l'anomenava sant Francesc de Asís. Deia el papa Francesc que el clima és un bé comú, de tots i per a tots, i que el seu deteriorament és un gran desafiament per a la humanitat, que afecta sobretot els més pobres. Els governs han de ser conscients que el benestar social, la cohesió i la pau, requereixen una mobilització de tots els recursos disponibles per cuidar la nostra casa comuna, però també la societat civil ha d'afrontar un gran desafiament educatiu i de responsabilitat en aquest camp. El que considero molt negatiu és que es culpi els que, amb seguretat, més estan fent per no alterar el clima, com són els agricultors.
