Hi ha empresaris que gestionen els seus establiments digitals des de petites oficines, i fins i tot des de casa. No necessiten locals costosos en zones cares de grans ciutats per prosperar en l'univers de l' e-commerce. Així, aquests emprenedors s'estalvien despeses fixes com el lloguer de l'espai, l'electricitat, l'aigua, l'assegurança i diversos impostos, per no parlar dels sous dels nombrosos empleats que haurien de contractar si seguissin el model convencional: dependents, responsables del manteniment, de la neteja, de la seguretat... Pel que fa a les marques que tenen tant establiments físics com botigues a internet, aquestes últimes presenten certs avantatges sobre els primers. Potser els preus dels productes coincideixin en els dos casos, però els comerços virtuals solen oferir més descomptes per als clients i, si la mercaderia que es compra és de grans dimensions -per exemple, mobles o electrodomèstics-, les despeses d'enviament són menors. Com que l'habitual a la xarxa és cobrar per avançat, el nombre d'impagats es redueix considerablement respecte als negocis tradicionals. Sense aparadors ni prestatgeries, l'emmagatzematge del gènere deixa de ser un problema per al comerç electrònic. Aquestes són les claus que expliquen l'ascens de l' e-commerce a escala internacional, no només des del punt de vista del consumidor, sinó també des de l'òptica de l'empresari.
