Que no surti d'aquí

- Per què hem de preocupar-nos els belgues innecessàriament? -es deuen haver preguntat preguntat.

Potser tenen raó, per què donar-los un disgust, als belgues. Ara bé, i això que quedi entre nosaltres, el Govern i el Banc d'Espanya menteixen per la gola. Els preus dels lloguers i de la venda de pisos s'han inflamat com quan abans de la bombolla. Érem allà i vam contemplar les destrosses de la rebentada. De fet, encara no ens n'hem recuperat. Per què, llavors, tornem on acostumàvem a ser? Perquè els qui tornen no som ni vostè ni jo, sinó els fons d'inversió estrangers que compren massivament per especular amb aquest bé de primera necessitat. Qualsevol que tingui dos ulls sap que els lloguers estan molt per sobre dels salaris i que la compra resulta inabastable per a la immensa majoria de la població, sobretot de la població jove.

Espero que aquestes línies no es llegeixin a Brussel·les, pel benestar psicològic del qual tant es preocupen les nostres autoritats. En altres paraules, que això no surti d'aquí, però no caiguin en el parany tampoc de creure's el que els nostres tècnics expliquen als belgues. Segurament, més que per maldat, ho fan per evitar una alarma innecessària. Recordeu-vos que Zapatero seguia anomenant desacceleració a la crisi sota les runes de la qual vam estar a punt de morir. És que el president del Govern, amb més d'un centenar d'assessors, no sabia distingir un lleuger moviment de terres d'un tsunami? Impossible. No hauria arribat a president (això és almenys el que volem creure en defensa pròpia). Li fastiguejava preocupar Brussel·les, a qui estem tractant com a l'avi al qual no es poden donar disgustos perquè té un peu a la tomba. Però l'habitatge està pels núvols i ni el Govern ni el Banc d'Espanya saben com ficar-li mà. Expliquin-l'hi només a la gent de la seva confiança, no sigui que surti la notícia del nostre cercle i tinguem un disgust.