Els catalans «hem de demostrar que som resilients». Ho va dir Núria Picas en recollir la Creu de Sant Jordi. Per ser qui és, mereix que escoltem el que ens diu. Resiliència és una paraula amb tres definicions, segons l'Enciclopèdia. Una: «Resistència que presenten els sòlids al trencament per xoc». L'altra: «Capacitat d'un ecosistema de recuperar l'estabilitat en ésser afectat per pertorbacions o interferències». La tercera: «Capacitat de l'individu per afrontar amb èxit una situació desfavorable o de risc, i per recuperar-se, adaptar-se i desenvolupar-se positivament davant les circumstàncies adverses». La resiliència és la característica d'aquelles canyes i aquelles branques que es dobleguen davant l'huracà sense trencar-se i, en acabat, recuperen la seva posició inicial. En física i tecnologia es mesura la resiliència d'un sòlid colpejant-ne una barreta amb una massa pendular cada vegada amb més força, fins que es trenca. El contrari de la resiliència és la fragilitat. I aquesta és sovint una propietat associada a la duresa. Els materials durs són els que no s'abonyeguen, els impactes no els deformen, no alteren la seva superfície, però els poden esquerdar o esmicolar. L'exemple més clar és el vidre. Un cop de pedra no abonyega el vidre, però el pot destruir. En canvi, una massa de plastilina s'empassa la pedra i tan tranquil·la. Però la plastilina no és resilient, només és tova. L'impacte la deforma i la deformació allà es queda. Si fos resilient, la pedra de primer causaria un bony, però després el material tornaria a la seva forma inicial. Bonys que s'arreglen sols: la panacea dels fabricants de cotxes, si no fos que en pateix la resistència: si la carrosseria es doblega gaire, l'impacte arribarà a l'habitacle. Núria Picas diu que els catalans som resilients, però també «som un poble persistent, tossut, que és pencaire», i afegeix: «Ens hi deixem la pell». En aquest cas la recuperació de la forma inicial després d'una patacada, segons l'esportista, es deu a l'energia aportada per la persistència i l'esforç. Una característica del poble català? Sens dubte, una característica de Núria Picas i dels catalans que són com ella. I dels no catalans que també ho són i que ha conegut competint pel món. I una característica que manca als catalans, i als no catalans, que de tan tous no són capaços de recuperar la forma original, o que de tan durs com es mostren són incapaços d'absorbir els impactes i arriben fàcilment a la trencadissa.
