L'independentisme ha mirat d'instal·lar el relat que la seva és una causa que va més enllà de la sobirania i que els han de fer costat tots els que defensen els drets humans i la democràcia. I per sostenir-ho han apel·lat a l'aval que, segons repetien insistentment, rebrien inexorablement per part del Tribunal Europeu dels Drets Humans. Per això van evidenciar la intenció de recórrer totes les decisions que s'han pres i les sentències que s'han de dictar a Espanya, començant per la denúncia que els diputats independentistes van presentar contra l'anul·lació per part del Tribunal Constitucional del ple del Parlament del 9 d'octubre on estava previst aprovar la declaració d'independència. Doncs el tribunal d'Estrasburg, lluny de donar-los la raó, ha avalat la decisió del Constitucional i la considera «una decisió necessària en una societat democràtica» perquè «perseguia els objectius legítims de defensar la seguretat pública i l'ordre» així com «la protecció dels drets i les llibertats». Però l'escrit del Tribunal diu encara més coses. El màxim garant dels drets humans a Europa defensa que el Tribunal Constitucional té tot el dret a fer complir les seves sentències i que a Espanya existeixen plenes garanties que qualsevol opció defensi les seves idees sempre que ho faci d'acord amb les vies legals i democràtiques previstes. Llegint el text de la resolució queda clar que legitima l'actuació de l'Estat i sembla ben bé que l'encoratgi a mantenir-se ferm en la defensa dels drets col·lectius, mentre que deixa clar que l'independentisme s'ha saltat les regles i l'assenyala com el responsable de posar en risc la convivència. Resulta evident que l'independentisme ha aconseguit el seu objectiu d'internacionalitzar la seva causa, però una cosa és que t'escoltin i una altra ben diferent és que et donin la raó. Efectivament, tal com ha dit el Tribunal, això va de democràcia.
