Uns dies abans de l'acte terrorista que va patir Lió havia tornat a visitar aquesta ciutat que a més d'una declaració de Patrimoni de la Humanitat per la Unesco enguany comparteix amb Hèlsinki haver estat designada Capital Europea del Turisme Intel·ligent 2019. I havia escrit aquest article, al qual he afegit la frase inicial. I ara, des d'aquí, em solidaritzo amb els seus habitants.

El nom de Lió està associat a cognoms de personatges històrics de la talla d' Ampère, els germans Lumière, Saint Exupéry, Jacquard, Bocuse i altres destacats protagonistes de la Història. Segona ciutat en nombre de congressos a França, el seu lema de promoció al·ludeix a «l'art d'acollir a la francesa». I la ciutat i la seva àrea metropolitana -tercera aglomeració urbana amb més població del país- són realment una destinació acollidora -i amb una excel·lent infraestructura- tant pel que fa els turistes de vacances i lleure com pels de negocis i reunions.

A tall d'incís afegeixo que un dels dies en els quals vaig ser-hi hi va haver -a Budapest- el partit final de la competició europea de futbol femení entre l'equip del Barça i el de la ciutat lionesa -l'OL-, el millor de la història fins aquests moments, com va reflectir el marcador final del partit. He esmentat aquest fet només perquè el futbol -ara el de dones més que el d'homes-, el rugbi i el bàsquet són tres dels espectacles esportius de masses que porten el nom d'aquesta ciutat per tot Europa.

Lió, com altres ciutats de França, no deixen de provocar-me sorpresa cada vegada que vaig a visitar-les. Allà s'han pres molt seriosament alguns temes clau, sobretot per les generacions futures, com són ara el canvi climàtic, la conversió en zona de vianats dels centres urbans, l'ús d'energies alternatives, la il·luminació eficient dels carrers i la intermodalitat del transport urbà col·lectiu. A Lió es parla ara de fer una nova línia de metro, que serà la cinquena, un nou enllaç ràpid amb l'aeroport, que serà el segon i els governants municipals i els dels partits que no en formen part no deixen de treballar pels ciutadans -tot i tenir discrepàncies- amb plans a llarg termini, com ara els dos esmentats, per d'aquí a sis i onze anys. Llarg termini per benefici dels ciutadans... quelcom tan diferent del curt termini de la majoria dels de casa nostra.

Vull introduir unes dades que a més d'un haurien de provocar-li una reflexió sobre el model de turisme sustentable, ara tan reivindicat. Predominen els viatgers de negocis, que aporten dues terceres parts de les més de 4,4 milions de pernoctacions a l'any, mentre que només una tercera part són de lleure. El vint-i-cinc per cent de les pernoctacions les fem estrangers. Els països d'origen amb més afluència cap a Lió són Regne Unit de la Gran Bretanya, Alemanya, Bèlgica, Suïssa, Itàlia, els Estats Units d'Amèrica del Nord, Països Baixos, Espanya, la Xina i països de l'Est d'Europa. A l'abast dels viatgers hi ha més de 18.000 habitacions d'allotjament, la segona major capacitat de tot França, amb un predomini d'hotels de 3 i 4 estrelles. Dues dades més relacionades amb el model turístic són que l'aeroport, amb la denominació de Saint Exupéry, l'autor d' El petit príncep, és el quart de França en trànsit de passatgers, amb més de 9,5 milions a l'any, i l'estació de tren principal, la Gare de Lió Part Dieu, amb uns 130.000 viatgers al dia, és la de més trànsit internacional del país.

Abans d'acabar vull fer esment d'alguns dels museus singulars amb temàtiques úniques i incomparables, més enllà dels habituals en gairebé a tot arreu relacionats amb les arts en general. Em permeto recomanar el dedicat als germans Lumière i el de la Miniatura i el Cinema, així com el Centre d'Història de la Resistència i de la Deportació durant la Segona Guerra Mundial, perquè Lió va ser nomenada pel llavors general De Gaulle -després president de la República- la capital de l'oposició a l'ocupació alemanya i al règim francès pactista amb els alemanys.