Després de l'embranzida triomfal del tot previsible del PSOE en les eleccions generals del 28-A a les Corts i en el Senat, de nou s'ha materialitzat amb un gran èxit en les europees, en les comunitats autònomes, més magre el resultat en les municipals. Al PSOE se li exigeixen majories absolutes si vol ensenyorir-se dels diferents governs perquè els tres partits de la dreta, Vox, PP i Cs, s'uneixen, com ja van fer a Andalusia com a perillós precedent, i Podem ha fet figa, no ha fet la feina, no li serveix com a suport, fins i tot dubto que entrin en el govern com a ministres.

Pedro Sánchez és un genet solitari, pàl·lid i trist a la nit del diumenge, que lluita amb dificultats contra tres enemics ressentits que el volen ensorrar i contra els fantasmes dels barons del seu propi partit. S'hauria de sentir orgullós i cofoi per la gran victòria, però aparegué afligit per no haver abastat la Comunitat de Madrid, com l'Ajuntament de la capital d'Espanya.

Igual de moixos van mostrar-se els de Podem i la CUP, que gloriosament conserva l'alcaldia de Berga, on sí que va repetir com a candidata Montse Venturós, que era l'alcaldessa de la població, sis mesos inhabilitada; aquesta organització interna de la CUP de no deixar repetir els que ja hi van ser i ho feren molt bé no agrada als electors, que es veuen obligats a votar cares noves o obliga alguns dels seus líders per mantenir-se a l'Ajuntament, tal com ha passat a Girona amb Guanyem Girona, a canviar les sigles del partit.

S'ha parlat molt a Catalunya de les municipals i de les europees, gens de les autonòmiques, que aquí se celebraran quan el president Quim Torra ho decideixi. A les municipals es vota les persones, així ens trobem amb fets electorals que només poden ser explicats d'aquesta manera. Al meu poble, Arbúcies, en tots els comicis sempre CiU arrasava amb una diferència de més de 1.000 vots, però mai ha governat per manca de líders; ho van impedir en Jaume Soler de la CUPA (20 anys), en Roger Zamora d'ERC (8 anys) i ara en Pere Garriga, que ha tornat a revalidar la majoria absoluta. Com el meu poble, molts pobles.

El Diari de Girona en la portada del dilluns va escollir encertadament el mot «duel» per referir-se a la confrontació personal entre Oriol Junqueras i Carles Puigdemont. Era suposable la supremacia d'en Puigdemont perquè abans de les eleccions del 28-A moltes persones van manifestar que dividirien el vot, a les generals optarien per en Junqueras i en les europees per en Puigdemont, que llestament no va voler dispersar vots presentant-se als comicis del 28-A. L'error d'ERC és que creien que un mateix tret mataria dos ocells, el cartutx es va cremar en les generals, perquè molts consideraven una qüestió ètica i de justícia electoral repartir el vot entre els dos dirigents independentistes.

L'aclaparadora victòria del JxCat en les europees ha tallat les ales d'ERC, envanida des de les generals, i que donava a entendre que era la força hegemònica de Catalunya, però transmetia un missatge confús perquè segons el dia de la setmana eren pactistes i amistosos i l'endemà enemics del PSOE del 155. Junqueras em recorda l'equidistant Carod Rovira. ERC sí que ha superat JxCat en les municipals i es van emparar amb l' Ernest Maragall per la gran batalla de l'Ajuntament de Barcelona, tanmateix no tot ha rutllat com una seda com pretenien.

Marta Madrenas esdevingué alcaldessa de Girona per una estranya carambola, una moguda acrobàtica d'alt risc, que acabà amb un rotund fracàs. Puigdemont, president de la Generalitat, escollí com a batlle l' Albert Ballesta, que durà tres mesos, i de llavors ençà Marta Madrenas s'afiançà en el càrrec com una pencaire incansable, ubiqua, negociadora; es notava que s'agradava perquè tot li sortia bé; els seus maldients i detractors s'han quedat amb un pam de nas i no acaben d'entendre què ha passat a Girona, però alguns d'ells mai han entès Girona, que fou grisa, levítica, avorrida i ara és una ciutat oberta, amena, viva, comercial, amb una gran diversitat d'activitats: exposicions, concerts, festes, esdeveniments socials populars.

Ella i el seu equip de govern han estat premiats amb vots suficients i tot indica que es mantindrà com a alcaldessa, segurament amb el suport d'ERC, de Guanyem Girona o del PSC (tot és possible). Guanyem Girona, ex-CUP, feia mesos que es treballava les eleccions amb el boca orella i n'ha aconseguit un bon resultat, altres partits han improvisat i fins alguns han tingut dificultats a l'hora de fer la llista i han recorregut a vells dirigents perquè no n'han trobat de nous.

Si bé les eleccions municipals estan pensades per centrar-se a tractar els temes urbans i socials de la ciutat, en aquestes circumstàncies no han estat alienes a la política. S'han polititzat com era d'esperar per la vidriosa situació que viu Catalunya. Per altra banda, el fet de celebrar les europees també ha contribuït que en els municipis no es parlés res més que de la situació local.

Les dues Catalunyes. Si jo estiro la corda fort per aquí i tu l'estires fort per allà segur que es trenca i no ens podrem aixecar. La tensió entre una Catalunya que vol ser republicana i independentista xoca amb una Catalunya de la qual potser alguns d'ells també són republicans, però el que no són és secessionistes. Uns i altres. Es tracta de la concepció política dins del mapa d'Espanya. El diàleg és eixorc perquè les premisses estan viciades d'origen. Uns parteixen de posseir la veritat en exclusiva i els altres són els abduïts, adoctrinats, i resideixen en una falsa república no legitimada enfosquida per la tenebra de l'error, mentre que els altres consideren que són criticats per uns que estan ideològicament tarats per prejudicis ancestrals, per una tradició conceptual alienadora, que són uns immobilistes, que senten una por cerval al canvi.

No es parlen per no claudicar, per no acceptar-se com a éssers humans que a voltes s'equivoquen. S'insulten, es menyspreen i, segons el resultat electoral del diumenge, així continuarem.